diumenge, 6 d’abril de 2008

Sifons

El gust picant de l'aigua de soda i el ritual del bòtil de vidre protegit per una xerxa de plàstic dur i la maneta que si apretes massa fort el sifó surt amb massa força i n'hi ha pertot quan rebota contra el got. He tornat a imatges oblidades del camió verd de can costabella enfilant a pas feixuc i nivolat de fum de gasoil el cós de gràcia, repartint sifons verds, les caixes de llenya, el plàstic brutíssim amb la sunya i la pols de milers de recàrregues, el vidre esmerilat de tant de anar i venir. I s'àvia anant a cercar es sifon a can Bepis i un gotet molt petit -de tallat- com a premi en haver dinat el brou del diumenge. Només deu fer vint-i-pocs anys, però m'ha semblat una eternitat.
I el cas és que a Buenos Aires encara s'ofereix sifó a la carta de molts restaurants -bòtils petits, de 600 cc-. Mes barat que l'aigua mineral en bòtil de plàstic.

5 comentaris:

Essan ha dit...

Guedita, convertit en “minorquin man in Good Airs”.Per ara, un quadern de bitàcola
amb bona pinta!

LAURA ha dit...

Si vingués en Miquimoto per allà series un molt bon candidat per explicar-li com un menorquí viu la vida argentina. De moment, aquest blog ens serveix per anar-te seguint una mica de més aprop tot i la distància.
Que tenguis molta sort.

toti ha dit...

Diuen que dins es cervell, ves a saber on, es guarden records que en qualsevol moment es poden despertar per algun estímul. Supòs que com a molts, a mi m'havia passat amb les olors (aquelles ceres Dacs amb el seu fixador, les restes de sabó en pols que quedaven a les papereres fetes amb tambors de Dixan...). Has fet tal descripció que m'ha vingut un dels records en imatges més potents que record... el camió dels sifons anant per s'avinguda de la Pau de Sant Lluís mentre anàvem amb sa família a fer un "xof" a Binibèquer amb un 127 amb ses finestretes cap avall per suportar sa calor d'un més de juliol de fa moltíssims anys.
I encara és més casualitat quan fa tres dies vaig anar a un "paqui" de Gràcia i em vaig sorpendre amb un sifò "industrialitzat" (no recargable) a ses mans. Esper que aquests nous petits plaers que descobrim dia a dia els poguem disfrutar dins aquest "binibloc" per molt de temps. Desitjant que tot estigui en ordre, salut!

àlex ha dit...

Toti,
l'entrada dels sifons venia bàsicament una d'aquestes disparades de resort mental i et puc ben assegurar que dins l'inventari de les olors, la del gasoil mal cremat dels camions de can costabella hi es ben gravada.
Tot en ordre a la riba de la mar dolça.
Una abraçada.

Isma ha dit...

Bones,
un dels pocs llocs on encara es podia demanar sifó, encara que fos per fer pellofes, era a La Murada. El costum encara es manté viu algunes llars de Menorca i és tota una temptació obrir una gelera i veure a la porta un bòtil de Cas Ximfoner: impossible no omplir-se'n un got.

Àlex, vaig descobrir el bloc essent a Montpeller i, un cop retornat a Menorca, ha passat a ser lectura obligatòria. El món és molt petit, gràcies a la xarxa, i, Argentina, un país molt més interessant des que tu ens el contes.
Salut!

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com