Línea 20

Abans d'ahir vaig fer el recorregut sencer de la línia 20, des de Lomas de Zamora fins al centre de Buenos Aires.
Una hora i mitja de viatge realment il.lustrador del paisatge humà i urbà que rodeja la capital.
Excepte per la banda de llevant on fa límit amb el Riu de la Plata, la continuitat urbanísitca de Buenos Aires s'exten, Pampa enllà, cap al Nord, Oest i Sud atravessant l'avinguda General Paz, que marca el límit administratiu de la Capital Federal. El canvi més tangible és, sens dubte, el de l'uniforme de la policia de la província, amb un historial més sinistre que la Federal, que és la que té jurisdicció intramurs. Així el principal indicador que s'entra a la Província són els controls de policia -talment un post fronterer- que marquen els canvis de jurisdicció.
La línia 20 fa la major part del seu recorregut pel quarter sud del conurbano, Lomas de Zamora, Lanús i Avellaneda. No deixa de ser simptomàtic que sigui precisament al sud de la gran ciutat on les condicions de vida són més precàries, ben al contrari del sector nord, plè de barris privats i de centres comercials.
Cal tenir en compte que dels 12 milions d'habitants de del Gran Buenos Aires, només 3 viuen a la Capital Federal. La major part d'aquesta aglomeració té els seus orígens en els anys 40 i 50 i curiosament, obeeix a un procés migratori de caràcter intern: incentivades pel procés d'industrialització dels anys 30-40-50, masses de treballadors procedents de l'interior del país, arriben a Buenos Aires. És en certa manera, el reflux del corrent migratori de principis de segle, que procedent del sud d'europa, desembarcava als molls de la Boca per tot seguit prosseguir viatge cap a l'interior agrícola i en plè porcés de colonització del país.
La configuració actual del paisatge així com bona part de les mancances de la zona obeeixen al procés de creació d'aquest espai: un sistema basat en parcel.lar extensions de terreny prèviament agrícola sense fer-hi cap procés urbanitzador i vendre'l a preus molt baixos als nous treballadors procedents de l'interior. D'aquesta manera, es configuren ciutats senceres sense carrers delimitats, sanejament o conduccions d'aigua o electricitat on cada família es construeix en precari el seu habitatge unifamiliar. Un procés que va seguir fins a la darrera dictadura, que va posar fi al sistema de parcel.lació sense serveis i que va tenir com a efecte secundari un increment espectacular del preu del sòl.

Doncs bé, amb l'orígen al costat d'un Carrefour amb multicines i el campus d'una universitat privada, el 20 s'interna en el centre urbà de Lomas, de Lanus i d'Avellaneda, corrent per trams d'avinguda sense asfaltar i per carrers inundats d'una aigua que dubtosament deu ser de pluja (fa 20 dies que no plou). Açò sí, amb un teixit comercial que ja voldrien molts centres de ciutat europeus: mecànics, carnisseries, cibers i quioscos abunden en tot el recorregut, així com negocis de delivery d'empanadas (iguals, m'imagin, com el que la setmana passada va sortir a les notícies sota el titular: "clausuran negocio de empandas: hallaron carne de perro en la heladera" i jo, que no ho podria jurar però crec que a Viet-nam en vaig menjar, de ca, i tampoc era tan diferent de la vedella,...).
Tot un paisatge urbà, pens, a anys llum de les baralles entre el govern i els terratinents, i de l'evolució de la balança de pagaments o de la cotització del dòlar. A 40 minuts escassos de Puerto Madero, la zona més de moda del moment.