Capvespre de desembre

Una tormenta furiosa desencadenada en el moment just ens ha enganxant a mitja maniobra d'entrada a port. Sort que la temperatura era d'estiu i que els trons i llamps no queien massa aprop.

Tot plegat m'ha tornat a gaudir una estona llarga de la sensació de banyar-se fins al carnet d'identitat davall una pluja tropical, que banya però no cala. Com canta el mestre

Ha plogut sobre el meu cap

I hi ha florit la gespa

(...)

El vent m’ha dut grans de blat

I com que ja és primavera

les espiques s’han llevat sobre la gespa

Summer time

Bitàcola II Colonia

De bon matí la discussió del berenar gira al voltant del destí de la propera etapa. Ja descartat Piriápolis i amb el vent encara de component est-sudest, Montevideo també se'ns fa enfora, amb l'afegit d'haver d'entrar-hi de matinada i amb poca aigua. Finalment ens decidim per una navegació costanera cap a l'est fins al port de Sauce, on depenent de la intensitat i direcció del vent hi serem en unes cinc o sis hores i quedarem en molt bona posició per creuar demà cap a La Plata. 

El vent segueix completament de jeta i aprofitam per jugar un poc a fer bordos amb màxima orçada que ens atraquen i ens separen dels increïblement blancs arenals de la costa entre Colonia i Juan Lacaze. Pens que si no fos pel color fangós del riu ben segur que aquest paisatge ja hauria estat totalment urbanitzat. Cabòries de menorquí, ves. El fet és que la costa no mostra cap vestigi d'humanitat per moltes milles. El que més s'hi assembla és un grup de cavalls que passetgen per l'arenal sortits del camp que hi ha just darrera.

A mitjan capvespre amarram al mollet de Sauce, on l'Augustus II es veu imponent devora les quatre barquetes i velerets locals i la llanxa de salvament del segle passat. Acabam d'aclarair veles i cabina i aprofitam per anar a comprar companatge per fer una picada i guaitar a la vida de Juan Lacaze, que pel què m'expliquen gira al voltant d'una fâbrica de pasta de paper i un taller tèxtil i que a estones té imatges que semblen una mescla de Novecento amb al.lots que donen voltes a la plaça amb moto. 

Cap al fosquet tornam a bord. Entre l'aperitiu a base de formatge comprat a l'únic super del poble, el salami, el malbec i amb el ritme de quan navegues, no són ni les deu que ja esteim rebentats i apunt per anar a dormir. Ni l'olor de verdura podrida de la fàbrica de paper ni l'escandalera de la festa del bar del club nàutic són obstacles per quedar planxats del cop.

Bitàcola I Buenos Aires

Els nirvis prèvis a la sortida, cascú els passa com pot. Jo he fet front als diversos ajornaments anunciats via SMS (jorge esta demorado. Retrasamos salida hasta las 15) (no te apures, sigue demorado. Salimos a las 16) fent un parell de compres de darrera hora -gorra, que la darrera va volar en una virada massa brusca l'any passat, protector labial, strepsils pel mal de coll i piles pel frontal. Finalment i com que a la feina ja no feia més que rodar, cap al moll on ja hi ha les bosses i aprofit per deixar definitivament la roba de feina guardada i començar a gaudir del cap de setmana llarg.

Arriben, ara un ara l'altre i acabam d'estibar les bosses i el menjar. Jo ja passaria les escotes i treuria les veles, més que res per matar l'espera. Sembla que bufa un poc de vent, però ens vindrà de jeta tot el camí. De moment res idò d'spinakker. Finalment, amb les degudes disculpes i un bòtil de malbec per fer-se perdonar, arriba el darrer, i en cinc minuts ja tenim motor en marxa, amarres amollades i ja navegam. Major i gènova 2 amunt i un poc de motor que no bufa prou. El relleu de Buenos Aires queda a popa i el compàs marca 30 graus de deriva respecte al rumb directe a Piriápolis. Acabam de guardar les coses i au, a fer milles.

Quan s'atraca el fosquet, el vent puja per damunt de 8 nusos i com a mínim podem deixar de cremar gasoil. Ara sí, que navegam en sèrio. Maldament sigui amb 40 graus de deriva sud-est i fent esforços per desferrar-nos de la costa de Quilmes. La cagada és que tirar un bordo ara esquivaldria a desfer lo poc que hem caminat. El vent segueix pujant d'intensitat amb la caiguda del sol que ens deixa una posta vermellosa -com gairebé cada dia- i una sensació tèrmica que segueix a la baixa i ens fa encadenar viatges a la cabina per afegir roba: calçons d'aigua, calcetins dobles, polar, anorak, gorra de llana i caripulla. I els guants, que fan poca feina amb escotes i caps però bon servei contra el fred.

Passat el moment d'introspecció i fotos de la posta, hem de començar a prendre decisions. No falta gaire perquè seguem damunt la costa de Berisso i per tant el bordo és inevitable. Després d'una ràpida deliberació i davant la perspectiva d'una nit de guàrdia fent bordos per avançar poc i gens amb un vent que ja arriba als tretze nusos i comença a esquitxar bastant prenem la decisió de fer cap al través de Colonia, on coneixem bé l'entrada del port i hi tindrem redossa. Rumb i veles acomodades en un angle més relaxat i és hora de disfrutar, ara sí de la navegació nocturna. La tripulació està mig endormiscada mirant de cercar redossa com poden i cagant-se de fred i la conversa decau. Com que em toca torn de timó, tenc prou feina a seguir els vaixells que pujen i baixen pels canals d'accés al port de Buenos Aires i als rius Uruguai i Paraná, així com les balises de barcos enfonsats. La mescla de sensacions fan passar el fred i el rumb permet que el vent arribi a puntes de quinze nusos i el barco a caminar-ne vuit sense que pateixi gens. En un parell d'horetes ens plantam a les envistes de Colonia just amb el canvi de torn, que m'allibera per fer una estona de jugar a l'astròleg aficionat. Finalment, sorim de l'endormiscament i la maniobra d'arriada de veles a les fosques ens recorda els catorze nusos de vent sostingut i -ja amarrats- ens convencem que hem pres una bona decisió.

La mala vida

Navegant el Riu de la Plata

Fred, sol i vent: Mel

Ahir em queixava an Pere que feia ences i avui m'he pres revenja parcial. Amb 15 nusos sostinguts de vent component Sud-Oest i marea altíssima les aigües del riu eren com un plat ben aferrats a l'espigó de Dársena Norte i el J-24 a estones volava. Talment un dia de Tramuntanada d'hivern devora els penyals de Cap den Font. Fred inclòs, clar perquè tot i el sol, el termòmetre no ha passat en tot el dia dels 8 graus.
Pocs valents navegant, excepte els al.lots amb els 470 que tenien regata -aquests si que són valents, per més neoprè que duguin-
Dits gelats i cossos retuts, però contents. Quina xalada. Només me falta una nedada d'aigua salada,...

Geografia

Nàilon, Hams i Giravoltes.
Volantí, Capcers i Ploms.
Senyes, Pesqueres i Fluixa.
Càntir, Arjau i Escàlem.
Esca i Ganxo.

Embragar, Amollar, i Calar.
Llevar, fer l'Auba i la Prima.

damunt es Tall, a mitjan Aigu o dins s'Alga.
Fan flac. No en volen. capot.

Quin Toc Més Polit. Torna-hi!
Ara s'ha Clavat!

Una bona pescada. Ja hem fet sa caldera.
Prou n'hi ha que m'enfart de fer net panxes.

Sobre la importància de l'all

Celebram, amb un poc de retard, el final de curs de vela. I com no podria ser d'altra manera, el celebram amb un asado, que el Pedro s'ofereix a fer a ca seva on compta amb tots els elements necessaris per oficiar la cerimònia. De fet, el celebram a la casa de cap de setmana dels seus pares, ja definitivament resignats al fet que el fill els hi hagi ocupat. Després d'una estona de rodar boig, arribam indefectiblement tard, just al límit de posar a prova la paciència de l'asador i dels altres membres de la colla. Surt en Pedro, enfundat en l'inevitable davantal i darrere d'ell n'Irma, sa mare que ens mena a través de la cuina fins al pati on la parrilla és ben plena amb tot l'arsenal: ronyonets, morcilla, chorizo, mollejas, chinchulines, pollastre i diversos talls de carn. Amb un altre davantal, en Rafaelle comanda i encara no hem deixat els abrics i el vi, que ja ens té enfeinats amb l'aperitiu.
Com que hem fet tard, prest passam a la taula on es desencadena l'autèntic festival, no tant de menjar -que també- com de conversa sobre el menjar. M'ha tocat seure devora en Rafaelle, que ens explica el seu orígen pugliese, da Brindisi. No es tracta però, del típic descendent de segona o tercera generació d'italians que encara es creu a la mare pàtria. A poc a poc anam descobrint que en realitat som davant d'un capità de vaixell que ha fet tota la carrera a la Compagnia Costa i que -com a les pel.lícules- va conèixer sa dona a bord del correu que feia la línia Buenos Aires - Gènova i va armar la família en aquest port com la podria haver armat a qualsevol altre.
La conversa fluctua, de la navegació a la cuina i de la cuina a la navegació, tal com anam buidant bòtils de malbec. I no per casualitat que amb en Rafaelle anam conicidint en tots els temes: començant amb un bon repàs a la qüestió del peix. Vehement a l'hora de desqualificar el succedani de calamar que es pesca en aquestes aigües ustedes no conozen la seppia, que e comun calamar pero ma redondo, l'anfós ah il mero!, el mero arquentino no e gustoso, no sabe a nada. El pescado quiere acuas templadas, comel mediterraneo fins arribar a la glosa al cap roig. L'home ja apunta maneres quan serveix l'amanida, i ens conta que la prepara ell amb prou temps, rentant i assecant bé la lletuga i que no l'amaneix fins al moment de servir perque sinó, el vinagre cocina la verdura i és ben cert, amb el punt just d'aceto i oliva, les fulles cruixents es vans esmicolant dins la boca i ajuden a fer baixar el vacio i l'asado de tira
Després, evidentment, passam a repassar la pasta tiene que ser de grano duro y aquí no se consigue. Si la pasta e bona ah!: mostaccioli, penne rigate, fetuccini, fusili, todo rico. Para hervirla hay que poner dos litros de aqua per cada medio quilo de pasta. La sal se tira cuando la pasta ya está en el aqua y vuelve a hervir. Mucha sal, sin miedo e después a los 6-7 minutos ya hay probar para que no pase del dente. Y la salsa: putanesca, alla borgognolla, bolognesa, amatriciana. El secreto e los tomate. Nada de tomate fresco perque tienen mucha aqua, los cosechan verdes. Hay que comprar potes de tomate perita, enteros y pasarlos por el pasa-puré. Davant d'aquest element, la taula es mira amb cara d'incredulitat i obliguen an Pedro a mostrar el passa puré de l'any de la picor que son pare va dur d'un dels viatges. Ma lo mas importante es l'aco. Sin aco bien abundante, pasado por el aceite de oliva, nenguna salsa e rica. Aco, cebolla, tomate, una hoquita de laurel i ciao: buen provecho.

L'all és fonamental. No hi puc estar més d'acord. I no és només perquè ja anam pel segon bòtil de lemocello casolà i apunt d'escatar els primers de licor d'avellanes i de grappa, també fatta in casa.
Ens retiram a una hora poc prudent, amb la promesa que la pròxima anirà de pasta. Con mucho aco.

Globalització

Som a la taverna més cutre i barata de Colonia del Sacramento i a l'hora de pagar, l'amo que la té clarissima, ens duu el compte en un paperet escrit per una banda en Uruguayos i per l'altra en Argentinos (pesos en els dos casos, s'entén). L'homo ja està acostumadíssim als clients argentins que divideixen el compte entre tots i demanen el preu en uruguayos i argentinos perquè el tipus de canvi ho encareix tot bastant i per tant, ens diu també a quant toca per cap. El que potser ja no s'esperava es trobar-se davant amb un professor de macroeconomia del a UBA i corredor de borsa que li complica una mica demant-li també una triangulació en dòlars americans. Com era de preveure, l'argentí inenta enredar-lo en el canvi de pesos a dòlars davant lo qual l'home li respon amb tota tranquilitat: ¿pero usted no se enteró de lo que pasó en Grecia esta semana y de que la Merkel tiene elecciones mañana y no tomaron ninguna decisión respecto al salvataje? el tipo de cambio del dólar se fué a la mierda.

Davant lo qual, l'argentí no pot més que meravellar-se de com corre la informació financera avui en dia i rendirse a l'evidència deixant una propina generosa (composada a parts iguals per dòlars, uruguayos i argentinos)

Cruixits,..

..., rebentats, baldats, torrats i mig ferits. Però contents i amb la il.lusió que li anam agafant les mides al barco. La tripulació de l'Augustus II ha acabat aquesta setmana la fase inicial de conèixer-se i conixer la nau i la setmana qui ve arrenca amb la temporarda de regates, a les ordres del patró Bagur, que per llinatge i ascendència mallorquina ve de tradició marinera. Buenos Aires - Colonia anada i tornada. Ara sí que va de bó!

Navegant

Els dubtes sobre la condició fluvial del Rio de la Plata (i no una mar marronosa solcada fins més enllà de l'horitzó per portacontenidors, granelers i creuers) s'esvaeixen ràpidament amb la segona esquitxada rebuda des de la banyera d'un J-24 el primer dia de classe.
Els indicis, els troncs surant, el camalotes o illes de vegetació surant amb ocasionals polissons de terra endins, la correntada de baixada, les onades d'aigua menys densa que trenques més ràpides i se succeïxen un poc a l'atzar, sense la cadència de la mar,... s'ajunten un darrera l'altre, però és l'esquitx que no sala la pell l'evidència definitiva.
Fa quasi dos anys que tenc el riu a cop d'ull cada dia des de la feina i fins i tot fa un any que vaig poder negociar per tal d'aconseguir un despatx amb vistes, des d'on puc xoroiar d'amagat les maniobres d'entrada i sortida de la flota de Buquebus, dels portacontainers de la MSC, de la China Shipping Co, i -en temporada d'estiu- dels creuers de segona, ja en el declivi final de la seva vida, que la Pullmantur, la Costa Crociere, la MSC Cruises i la Royal Caribbean envien cap aquí baix durant l'hivern caribeny.
Dos anys i unes vacances de nadal a Menorca amb mal temps durant vint dies seguits han hagut de passar per tal de fer-me prendre consicència que la naveguera és massa forta. No sé si pel meu pedigrí europeu o pel ritme un poc més pausat de l'estiu, el cas és que l'elitista Yacht Club Argentino no m'ha posat masses pegues per embarcar-me en l'intensiu d'estiu del curs de regates de creuer.
Després d'uns dies d'adaptació forçada i forçosa (tornar a repassar maniobres mig oblidades i aprendre de nou un ranxo llarg de termes nous, com per exemple la mitja dotzena de quasi sinònims qie s'empren per fer referència a un cap depenent de la seva funció) ja torn a sentir-me menys pressionat i amb més incentius per no enviar a la merda el despertador quan sona dissabtes i diumenges també a les 6:45.
I rallant de pressió. Pressió és per exemple quan t'envien al timó d'un J-24, 7 metres escassos d'eslora, sense motor i amb la major a mig hissar per tal que maniobris per sortir de port, esquivant els altres barcos fondejats i apurant al màxim el moment que t'obren la barrera que normalment tanca l'entrada de la marina impendint-ne l'entrada de porqueria. O quan amb una sudestada de 15-18 nusos sostinguts el veler escora 45% just en el moment que havies decidit de virar i una onada més grossa que la mitjana decideix que no hi ha virada que valgui. O quan has d'allargar els bordos d'aproximació al moll del club per cedir espai a un portacontainers de 240 metres d'eslora que ciavoga feixuc davant teu amb l'ajut de 3 remolcadors.
En resum, una xalada que et deixa, els dies de bon vent, la roba xopa i el cos fet malbé amb aquella agradable sensació de cruiximent que demana a crits una becadeta de mitjan capvespre, una fam èpica i un ensoldemà adolorit en muscles que ni t'enrecordaves que existien.