Una tormenta furiosa desencadenada en el moment just ens ha enganxant a mitja maniobra d'entrada a port. Sort que la temperatura era d'estiu i que els trons i llamps no queien massa aprop.
Tot plegat m'ha tornat a gaudir una estona llarga de la sensació de banyar-se fins al carnet d'identitat davall una pluja tropical, que banya però no cala. Com canta el mestre
Ha plogut sobre el meu cap
I hi ha florit la gespa
(...)
El vent m’ha dut grans de blat
I com que ja és primavera
les espiques s’han llevat sobre la gespa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada