diumenge, 25 d’abril de 2010

Fly me to the moon

Una de les meves facetes més frikies ha trobat fa poc una jugueta nova per entretenir-se. Deu ser el fet de passar els estius just davall de la senda d'aproximació de l'aeroport de Menorca o el fet de tenir família fent feina al ram, però el cas és que des de petit que em fascina tot allò relacionat amb els avions. Fins al punt un pèl malaltís que ja fa anys que apunt sistemàticament tots els vols que faig.
Idò bè, resulta que no som l'únic boig d'aquest tema, ja que acab de descobrir un lloc web que fa exactament el mateix que jo però d'una forma més organitzada. I ja em teniu, a estones lliures, migrant tot el meu quadern de vol. De moment, la cosa aquesta em diu que ja he fet l'equivalent al viatge d'anada a la lluna. Ara vaig pel de tornada.

Coincidències

Hi ha dies de l'any que semblen especialment predestinats per passar a la història
Per exempe, avui 25 d'Abril, al cor de la primavera de l'hemisferi nord, podriem declarar-lo oficialment dia de la llibertat. No debades, és Diada grossa a Portugal -1974-, Itàlia -1945- i al País Valencià -1707-
O l'11 de Setembre dia de la infàmia dels Estatus Units -2001- de Xile -1973- i de Catalunya -1714-.

dijous, 22 d’abril de 2010

San Jorge

Visc en una ciutat on hi ha floristes a les cantonades tot l'any, el carrer és sempre ple de senyeres del país i les llibreries estan obertes 24 hores, així que, en certa manera, és Sant Jordi cada dia, encara que la majoria no ho sap.
Quan vivia a l'altre país, el que només treu la senyera en dies assenyalats i on si t'has de fer perdonar una cagada amb flors en hores intempestives has d'anar al carrer Mallorca o a las Rambles, record que m'agradava poc triar un llibre precisament aquest dia, on la calma necessària per triar, remenar, olorar i fullejar era un bé escàs.
Mantenint el costum de no comprar cap llibre per Sant Jordi, dissbte passat vaig aprofitar l'excursió per trobar qualque traducció de Quim Monzó per regalar a un amic i em vaig decidir - fianlment - amb una de les meves grans assignatures pendents. Des de fa una setmana idò, tenc al plenestatge de llibres per encetar la Rayuela de Cortázar en edició definitiva. Després de dos anys de viure aquí i havent-me ja atrevit amb Sábato, Fogwill, Jeanmarie, Aira, Fontanarrosa i Borges ja era hora de provar amb aquest argentí que va néixer, viure bona part de la seva vida i morir a Europa.
Jo no tenc una llista de recomanacions tan llarga con na Maria, així que us deix la seva recomanació. Feu-li cas, que ella és del ram.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Al.lèrgia?

Atxems, mal de cap, moquera i ulls plorosos. Al.lèrgia o més tost ressaca?. Aprofit el solet tardoral de la terrassa per fer-me-la passar.

diumenge, 4 d’abril de 2010

Navegant

Els dubtes sobre la condició fluvial del Rio de la Plata (i no una mar marronosa solcada fins més enllà de l'horitzó per portacontenidors, granelers i creuers) s'esvaeixen ràpidament amb la segona esquitxada rebuda des de la banyera d'un J-24 el primer dia de classe.
Els indicis, els troncs surant, el camalotes o illes de vegetació surant amb ocasionals polissons de terra endins, la correntada de baixada, les onades d'aigua menys densa que trenques més ràpides i se succeïxen un poc a l'atzar, sense la cadència de la mar,... s'ajunten un darrera l'altre, però és l'esquitx que no sala la pell l'evidència definitiva.
Fa quasi dos anys que tenc el riu a cop d'ull cada dia des de la feina i fins i tot fa un any que vaig poder negociar per tal d'aconseguir un despatx amb vistes, des d'on puc xoroiar d'amagat les maniobres d'entrada i sortida de la flota de Buquebus, dels portacontainers de la MSC, de la China Shipping Co, i -en temporada d'estiu- dels creuers de segona, ja en el declivi final de la seva vida, que la Pullmantur, la Costa Crociere, la MSC Cruises i la Royal Caribbean envien cap aquí baix durant l'hivern caribeny.
Dos anys i unes vacances de nadal a Menorca amb mal temps durant vint dies seguits han hagut de passar per tal de fer-me prendre consicència que la naveguera és massa forta. No sé si pel meu pedigrí europeu o pel ritme un poc més pausat de l'estiu, el cas és que l'elitista Yacht Club Argentino no m'ha posat masses pegues per embarcar-me en l'intensiu d'estiu del curs de regates de creuer.
Després d'uns dies d'adaptació forçada i forçosa (tornar a repassar maniobres mig oblidades i aprendre de nou un ranxo llarg de termes nous, com per exemple la mitja dotzena de quasi sinònims qie s'empren per fer referència a un cap depenent de la seva funció) ja torn a sentir-me menys pressionat i amb més incentius per no enviar a la merda el despertador quan sona dissabtes i diumenges també a les 6:45.
I rallant de pressió. Pressió és per exemple quan t'envien al timó d'un J-24, 7 metres escassos d'eslora, sense motor i amb la major a mig hissar per tal que maniobris per sortir de port, esquivant els altres barcos fondejats i apurant al màxim el moment que t'obren la barrera que normalment tanca l'entrada de la marina impendint-ne l'entrada de porqueria. O quan amb una sudestada de 15-18 nusos sostinguts el veler escora 45% just en el moment que havies decidit de virar i una onada més grossa que la mitjana decideix que no hi ha virada que valgui. O quan has d'allargar els bordos d'aproximació al moll del club per cedir espai a un portacontainers de 240 metres d'eslora que ciavoga feixuc davant teu amb l'ajut de 3 remolcadors.
En resum, una xalada que et deixa, els dies de bon vent, la roba xopa i el cos fet malbé amb aquella agradable sensació de cruiximent que demana a crits una becadeta de mitjan capvespre, una fam èpica i un ensoldemà adolorit en muscles que ni t'enrecordaves que existien.

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com