dissabte, 20 de juny de 2009

Potència de frenat

A qualcú li ha caigut la Blackberry a terra just quan l’avió estava apunt d’aterrar. Mig atordit després d’onze hores i mitja d’atmosfera controlada no m’en don compte de la potència de la frenada fins que veig –veiem tots, amb la mateixa sorpresa- com l’aparell surt disparat pel passadís en una cursa que acaba vint fileres més endavant.

dimecres, 17 de juny de 2009

Premonicions II

El fum dels choripanes que es torren als quioscos del rosedal fa olor de pinxitos, llom adobat i frankfurt de xiringuito de festes. El record dels teus pits suats davall el nòrdic fa gust de mar d'estiu.

dilluns, 15 de juny de 2009

Deia Galeano fa quaranta anys,..

"Hay menos de mil computadoras en América Latina y cincuenta mil en Estados Unidos, en 1970. Es en el norte, por supuesto, donde se diseñan los modelos electrónicos y se crean los lenguajes de programación que América Latina importa. (...) La alternativa consiste en descansar en las fuentes ajenas: la copia simiesca de los adelantos que difunden las grandes corporaciones, en cuyas manos está monopolizada la tecnología más moderna,..." Las Venas Abiertas de América Latina

Vagi per endavant que vaig comprar el llibre abans que el regal de Chávez a Obama el catapultés al top-10 de amazon.com. I que, com deia en Partal no fa massa, el llibre s'ha de llegir amb totes les prevencions que calgui respecte a un text de fa quaranta anys. De fer però, ha estat en arribar a aquest paràgraf on m'he aturat un minut a repensar-ne l'argument i la seva debilitat. En el món en xarxa, de la societat del coneixement, del desenvolupament de software lliure en un esquema col.laboratiu, on fins i tot les grans empreses han mudat el seu esquema multinacional cap a un altre transnacional i multipolar, l'argumentació de Galeano perd potència a marxes forcades, si més no quan parla de tecnologia.
Pot ser que el discurs segueixi essent vàlid quan parla de governs corruptes, administracions ineficaces i explotació dels recursos naturals, però no, segur, quan ho fa de tecnologia. Dos exemples clarificadors: els cibercafès s'han convertit en un negoci de micro-emprenedors a tots els extraradis pobres de les grans metròpolis sudamericanes. La gent no pot pagar-se un ordinador ni una connexió a internet, però no els hi fa falta, ténen el ciber, on a més de jugar, es relacionen amb el món més enllà de la favela. L'altre exemple és l'impacte que les xarxes de telefonia mòbil estan tenint en l'articulació d'un mercat de productes agrícoles més enllà de l'àmbit ancestral del poble a molts països africans.
Tal vegada també, el fet d'haver-lo llegit en paral.lel amb aquesta altra obra m'hagi duit a fer connexions estranyes. Lectura en xarxa.

dijous, 11 de juny de 2009

Colectivos

El mitjà de transport més popular, sorollós, massiu, de Buenos Aires. Caòtic. Cada línia amb els cotxes més o menys destartalats i pintats diferent per tal de poder distingir-los a la distància. Tots, açò sí, deixant un nivolat de fum negre de gasoil de mala qualitat i pitjor combustió a cada aturada i a cada semàfor.
També hi ha classes entre els busos. En l’univers dels colectivos, el 152, el 60 –Ramal Panamericana- són l’aristocràcia del transport urbà. No tant pels cotxes, que tot just sortits de la línia de producció ja semblen vells com pel perfil dels passatgers, marcat pel recorregut cheto de la línia: encorbatats com jo, al.lotes amb l’ipod i camí a la facultat, senyores vingudes a menys que estalvien els deu pesos del taxi per poder pagar-se el te de les cinc amb les amistats i shopaholoics diversos carregats de bosses de Nike, Adidas, Sybil Vane, Prüne i Levi’s.
A banda de memoritzar-ne el recorregut, has d’anar alerta sempre amb les monedes. En el país de l’escasedat de monedes, on el diari del diumenge es paga amb tres bitllets, si no tens canvi l’has cagada i has de baixar a la propera parada.
Camí de la feina, a la parada de Retiro, puja una dona molt jove, texans i vambes d’adolescent però gest de dona. En un farcell de mantes hi du una criatura que no deu tenir dos mesos. La mir pujar dret des de l’espai destinat a cadires de minusvàlid i cotxets (com s’ho deuen fer els minusvàlids per pujar els tres escalons immensos amb la cadira de rodes?) i pens que potser que mai en la seva curta història de mare li hagi passat pel cap la necessitat de compar un cotxet. No crec ni tan sols que s’hagi plantejat que el necessita. ¿Sabríem viure sense cotxets tots aquests descendents d’europeus que compartim viatge de colectivo amb ella? En canvi ella, amb una naturalitat de segles, estreny fort el bòlic de mantes amb una ma mentre amb l’altra cerca les monedes per pagar el passatge.
Per un moment em venen ganes de donar-li una besada al front i demanar-li perdó en nom de la meva cultura europea d’orígen per haver profanat la terra dels seus morts, des de ja fa uns quants segles. Passa però que el 93 arriba prest a la meva parada i en baixar del colectivo pos en marxa el sistema operatiu de la feina i me concentr en el dia que tenc per davant: estic apunt de vendre un projecte d’un milió de pesos i el meus contactes a Varsòvia i Kuala Lumpur no m'han contestat els mails.

dimarts, 9 de juny de 2009

Premonicions

Ja fa un parell de setmanes que somii la mar. Res de nou. Em passa tots els junys.

Ara bé, que ahir vespre tornant cap a casa amb abric i bufanda calada fins a les orelles, el soroll familiar de les ferradures de cavall clop, clop, clop, clopejant l'asfalt em fes girar el cap, sí que ho és. I crec que no somiava, no, quan vaig veure dos cavallers de la policia federal travessant al trot Las Heras i Salguero.

Premonicions santjoaneres

diumenge, 7 de juny de 2009

Dia de llenties

Fred, vent, nivolats que prometen pluja i termòmetres per davall dels 10 graus. Fa dia de menjar llenties. Amb patates, pastanaga i un cul ressec de llom ibèric. I un bon got de Malbec.

dijous, 4 de juny de 2009

Cartes des d'Espanya

Arrib a casa i entre la paperassa comercial habitual hi trob el voluminós sobre que amablement m'envia la delegación provincial del censo electoral amb tot el material necessari per exercir el meu dret de vot a les eleccions europees del proper dia 7.
Cony quina sorpresa! jo que fiava creuar la fina línia de l'abstenció per primera vegada en la meva vida i resulta que a l'ambaixada han pensat en tot. Sense que jo els hi hagi demanat, han fet la feina per jo i m'envien tot el material, de franc i amb totes les facilitats perquè voti a qualsevol oficina de correus del país (d'aquest país, vull dir) no més tard de dissabte. Tot eficientíssim, només he de triar -quina feinada- la papereta, afegir al sobre una fotocòpia del meu passaport i llest.
Curiosament, el mateix dia i hom diria que gairebé aferrat amb el sobre electoral, m'arriba una carta on l'inefable Rajoy on en 12 línies de tipografia generosa (diria que mínim de mida 16) m'ofereix targeta sanitaria gratuïta -igual que todos los españoles que viven en España- i la nacionalitat espanyola pels meus néts, sense condicions. Apa aquí!. Tot això amanit amb fins a un total de 9 vegades de la paraula "España" i els seus derivats.
Ara entenc la despesa publicitària que fan aquesta gent del PP i del PSOE cada vegada que hi ha eleccions a Buenos Aires, tanques publicitaries i cartells a puntapala: no és que la gent s'hagi d'enrecordar i anar a fer llargues cues per votar: t'ho posen tan fàcil els xavals de l'ambaixada, que només faltaria que et triessin ells la papereta,...
Ara que, per altra banda, jo que som descomfiat de mena i que mai no he estat massa convencut que el meu vot per correu arribés a Menorca quan vivia a Barcelona, no sé perquè però tenc un petit dubte que si demà vaig a votar (i a qui,? una altre dubte) el meu vot arribi a bon port.

Som un descregut!

dimarts, 2 de juny de 2009

Sort que són dels nostres

Novament, en Vicent Partal la clava

Al Govern Balear hi ha el PSM, ERC, UM, i el PSOE i a la Generalitat de dalt ERC, IC i el PSOE, o vaig errat?

Manda huevos!

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com