dimarts, 22 de desembre de 2009

La segona derrota

Després de la desilusió last minute, del dissabte a la final del mundial de clubs i d'haver-me passat tot el dilluns justificant (jo! -com ens hem de veure-!) la victòria del Barca. Tot just fa una estoneta que els Cruyff boys han donat una nova desil.lusió a l'afició futbolística Argentina. Sort que durant el partit era en una reunió i quan n'he sortit ja no hi havia ningú a la oficina per retreure'm que els catalans, per segona vegada en quatre dies, els hi donem un disgust. I clar, se'm fa tan pesat haver d'explicar que jo no som precisament suporter del FCB.

dijous, 17 de desembre de 2009

A cidade dos viadutos

Chove na cidade dos viadutos. I diuen els paulistas que no és normal (deu ser també el canvi climàtic?) que des de l’agost que plou i no atura. I lo més fotut és que plou tot el dia, plou poc, però plou prou i fa fred. I clar, no és normal: és estiu i el què toca –clima tropical- és calorada al matí i tempesta al fosquet.

Rodovia Ayrton Sena. És com una broma de mal gust, posar-li el nom d’un heroi nacional de la velocitat, mort en accident de cotxe a una autopista que –per més conya encara- sempre està col.lapsada. Qui vulgui imitar el gran Ayrton, haurà d’anar a córrer i matar-se a un circuït. Aquí, de tercera no passes. Una successió de favelas a banda i banda das rodovias on el cartell que et demana: Comprar ou vender uma empresa? Banca de Negócios és, segur el bastiment més sòlid de tota la muntanya. Molt més sòlid que les construccions precàries de totxana i uralita damunt les que s’aguanta.

Avui finalment, un dia típic d’estiu, em diuen satisfets Fávio i Eduardo. Calor al matí i tempesta cap al fosquet. I haureu de demanar el taxi a les quatre i mitja. Quatre i mitja??? Però si el vol surt a les 9:30. Idò: de dues a tres hores per arribar a Guarulhos. I tenien raó: a mig camí unes gototes enormes, que sonens al sostre del cotxe com si fós pedra anuncien un aiguat que li amolla amb tota la fúria. Té certa gràcia, la pluja tropical. En el sentit que et fots xop fins als ossos, però t’és igual: fa calor. Així imagin que es consolen el venedors que –aprofitant l’embús creat pel xàfec- es juguen la vida enmig dels carrils de l’autopista venent qualsevol bagatela. Has de tenir moral (o fame).

Meus amigos paulistas tenien raó: hem tardat més per recórrer els seixanta quilòmetres de rodovías entre Alphaville i l’aeroport que els 2.180 quilòmetres que separen Sao Paulo de Buenos Aires.

Chove na cidade dos viadutos

dimarts, 15 de desembre de 2009

Não és tu

Não és tu -faculdade de sentir- um espaço
terminado por linhas ou superfície
se não obstante chove sobre ti, na cidade,
as gárgulas sorriem contra a tarde,
a fadista tece com fio de algodão
as suas lembranças, chove nas gretas,
os antiguários mudam de residência
e os pássaros abrigam-se nos fechamentos,
agacham-se fatigadas as folhas amarelas.
E não estia, chove no molhado brando
da tua transparencia, teus labios.
E tudo aquilo que é dominio do coração
encolhe-se no lago, no lago do tempo.

Joseba Sarrionandia

diumenge, 13 de desembre de 2009

Injustícia

Calamaro tocant el seu tradicional concert d'estiu al club ciudad, entrades exhaurides de fa estona i uns agradables 27 graus de temperatura....

...,i jo passant fred a Sao Paulo, amb pluja i 19 graus.

No és just.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Idò, això mateix

Radiografia Social

Podries fer moltes coses.
Algunes, fins i tot, de profit.
Optimitzaries les potències,
tot allò que pots donar de si.
I contribuir,
encara que no ho sembli,
al progrés de tot,
malgrat l’aportació sigui minsa
(recorda: la platja la formen
tot un conjunt de grans d’arena).
Podries fer moltes coses
però el capvespre pesa
i la vessa et fot.

Ignasi Canyardet

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com