A cidade dos viadutos

Chove na cidade dos viadutos. I diuen els paulistas que no és normal (deu ser també el canvi climàtic?) que des de l’agost que plou i no atura. I lo més fotut és que plou tot el dia, plou poc, però plou prou i fa fred. I clar, no és normal: és estiu i el què toca –clima tropical- és calorada al matí i tempesta al fosquet.

Rodovia Ayrton Sena. És com una broma de mal gust, posar-li el nom d’un heroi nacional de la velocitat, mort en accident de cotxe a una autopista que –per més conya encara- sempre està col.lapsada. Qui vulgui imitar el gran Ayrton, haurà d’anar a córrer i matar-se a un circuït. Aquí, de tercera no passes. Una successió de favelas a banda i banda das rodovias on el cartell que et demana: Comprar ou vender uma empresa? Banca de Negócios és, segur el bastiment més sòlid de tota la muntanya. Molt més sòlid que les construccions precàries de totxana i uralita damunt les que s’aguanta.

Avui finalment, un dia típic d’estiu, em diuen satisfets Fávio i Eduardo. Calor al matí i tempesta cap al fosquet. I haureu de demanar el taxi a les quatre i mitja. Quatre i mitja??? Però si el vol surt a les 9:30. Idò: de dues a tres hores per arribar a Guarulhos. I tenien raó: a mig camí unes gototes enormes, que sonens al sostre del cotxe com si fós pedra anuncien un aiguat que li amolla amb tota la fúria. Té certa gràcia, la pluja tropical. En el sentit que et fots xop fins als ossos, però t’és igual: fa calor. Així imagin que es consolen el venedors que –aprofitant l’embús creat pel xàfec- es juguen la vida enmig dels carrils de l’autopista venent qualsevol bagatela. Has de tenir moral (o fame).

Meus amigos paulistas tenien raó: hem tardat més per recórrer els seixanta quilòmetres de rodovías entre Alphaville i l’aeroport que els 2.180 quilòmetres que separen Sao Paulo de Buenos Aires.

Chove na cidade dos viadutos