dissabte, 5 d’abril de 2008

Costumbres Argentinas I. Una manifestació

http://www.youtube.com/watch?v=sZrqqyEeY30
Dimarts passat vaig estar a punt d'anar a una manifestació. Vaig estar a punt perquè al final em va sortir un compromís i vaig haver de seguir-la parcialment per la tele.
A Buenos Aires, la Plaza de Mayo és el manifestòdrom per excel.lència, l'espai amb més concentracions per any del país i possiblement també dins el top ten mundial. Tan avesats hi estan, que com a part del mobiliari urbà de la plaça i carrers adjacents hi trobes bancs, fons, arbres, gespa,... i valles mòbils que la policia federal empra per tancar i obrir parts de l'espai.
De fet, a Plaza de Mayo la gent no s'hi manifesta, s'hi concentra. I s'hi concentra tothom, amb independència de l'estrat social o la filiació política: dimarts s'hi concentraven els sindicalistes (i qui llegeixi açò des d'europa, que no pensi en sindicalistes com Marcelino Camacho o Nicolás Redondo sinó més aviat en personatges de l'estil Jesus Gil i Gil convertit en sindicalista), peronistes (i que qualcú, per favor, m'expliqui què vol dir peronista perquè jo encara no ho entenc), piqueteros sorgits espontàniament de la crisi de 2001-02 i que han sigut hàbilment incorporats al stablishment governant, tots els ministres del govern i la majoria dels governadors de les províncies.
El motiu de tal mesclòrum era seguir la consigna "Todos a la plaza con Cristina". Cristina és evidentment, Cristina Fernandez de Kirchner, primera dona que assoleix la presidència democràtica del país i primer cas en la història d'eleccions presidencials on una dona succeeix el seu marit com a cap de govern.
Així idò, els milers d'autobusos arribats de l'àrea metropolitanta de Buenos Aires (suficients per omplir 5 kilòmetres de l'avinguda 9 de julio, la més ampla del mon) van dur a la gent amb l'entrepà i la coca-cola a escoltar un discurs de la presidenta en què la paraula argentinos/argentinas va sortir una mitjana de 5 vegades per minut durant mitja hora.
El motiu de la concentració i de la baralla política del moment son, per jo, el menys important. El què de veritat em va sorprendre a jo que encara tenc massa patrons europeitzants al cap és que,......... no hi ha hagut ni una discussió sobre la xifra d'assitents.
La gent de "contrastant" aquí es moririen de fam.

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com