A vegades no se sap ben bé per quines conjuncions astrals, s'alineen dos planetes, s'ajunten dos elements, dues potències, dues generacions, una mateixa solidesa.
Quan això passa, passen coses com aquestes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
2 comentaris:
No estic del tot d'acord. Està bé, però crec que és el pitjor disc den Sisa en molts d'anys. El col·locaria al mateix nivell que l'Antaviana i el Barcelona Postal, i en cap dels dos les lletres són den Sisa. A més, el disc no està gens conjuntat, tot i que ho poden justificar amb el nom del disc: Ni cap ni peus.
Jo crec que els planetes es van alinear amb en Sisa quan es va ajuntar amb en Xavi Lloses i l'Escolania de la Quadratura del Centre (El Congrés dels solitaris) i amb en Pascal Comelade (Visca la Llibertat).
Cice,
l'esprit de l'entrada del bloc no era tant valorar la qualitat del disc (que no he escoltat encara) com de retre un petit homenatge als dos protagonistes.
I per cert, totalment d'acord amb El congrés dels solitaris i Visca la Llibertat. Sublim boletaires!
Publica un comentari a l'entrada