Música i lectures

Durant la meva època d’estudiant em vaig acostumar a enfrontar-me a manuals i apunts amb en Mark Knoplfer enxufat al discman (sí, sí, és difícil de creure, però fa 10 anys tenir un discman, que es fotia les piles com un qui fa rama i que no tolerava el més mínim moviment sense perdre la pista tot i la seva suposada portabilitat, era l’hòstia). De llavors ençà cada vegada que escolt Skateway dels Dire Straits em ve al cap “Somio amb la primera cirera de l’estiu” frase inicial del Què vols de mi amor? den Manuel Rivas. No és l’únic cas però potser sí el més fort d’una associació inconscient entre música i lectures.
Evidentment, hi ha un punt d’atzar en aquest tipus d’associacions, i el cas de Allá lejos y tiempo atrás de W. H. Hudson que acab de llegir i el seu vincle amb el Preludi de Bach no n’és una excepció.
El llibre el vaig compar fa un parell de setmanes atret per l’autor, de qui ja n’havia llegit La terra porpra, única obra traduïda al català i editada, ben igual que aquesta darrera per la factoria den Jaume Vallcorba. (Nota a peu de pàgina: encara ha d’arribar el dia que un llibre editat per en Vallcorba em decebi. Certament si no saps què comprar o et ve de gust provar coses noves de les quals no en tens referència, el segell Vallcorba és sempre una garantia. Per sort El Acantilado té bona distribució a Buenos Aires, açò sí, a preus europeus).
Darrera del preludi hi anava des que vaig veure Die stille vor Bach i em va fascinar la seqüència de la vintena llarga de violoncelistes tocant-lo en un vagó de la línia lila del metro de Barcelona. Finalment la setmana passada el vaig trobar i me’l vaig baixar –d’una pàgina freeware- a l’i-pod.
En començar a llegir el llibre de Hudson, l’atmosfera de felicitat i llibertat amb què descriu la seva infantesa a mitjans del segle XIX en els llavors confins semiverges de la pampa argentina així com les seves descripcions dels ocells –que acabarien esdevenint la seva gran passió- i altres bèsties de la planura infinita em van dur ràpidament a Gerald Durrell i els seus records d’infantesa a Corfú, magistralment descrits a La meva família i altres bèsties i també a les escenes -i d’aquí l’associació amb el preludi- de l’expedició científica a les illes Galàpagos de la película Master and Comander: The far side of the world, sonoritzades amb l’obra de Bach.
La prosa de Hudson -ornitòleg, nat a l’argentina de pares nord-americans que sempre va considerar Anglaterra com la seva veritable pàtria tot i que no hi va arribar fins als 32 anys- descriu de manera atrapant i a la vegada minuciosa un espai i un temps absolutament fabulosos i deixia un regust general de felicitat total, de vitalisme i comunió amb la natura amb una mirada que a la vegada fuig de qualsevol enyorança pel paradís perdut.
Literatura que enganxa des de la primera pàgina.