dimarts, 15 de juliol de 2008

Dia de Manifestacions

Ahir a mitjan capvespre, ben igual que fa unes tres setmanes, tots els companys-i la immensa majoria dels treballadors que fan feina al microcentro porteny- vam rebre un correu com aquest:

Assumpte: Asueto
Les informamos, que con motivo del acto previsto por el Gobierno Nacional y el de las entidades rurales para el día de mañana, la firma ha decidido dar asueto a partir de las 13:00hs a fin de garantizar la seguridad en el regreso a sus casas.

Los cortes comenzarán al medio día y hacia las 15hs, los alrededores de la Plaza de los Dos Congresos, quedarán totalmente cerrados al tránsito. Sobre la Av. 9 de Julio pararán todos los micros de los manifestantes.
Asimismo, los ruralistas se concentrarán en el barrio de Palermo en el Monumento de los Españoles dando inicio el acto a las 16.30hs.

Recursos Humanos


Una vegada aclarit que asueto vol dir més o manco "dia lliure" i micro "autocar" -o "es correu" com diuen as Castell-, la meva curta experiència em diu que quan es donen aquestes circumstàncies (manifestació amb convocatòria massiva + asueto) s'extén una espècie de psicosi entre el personal que fa que a la una en punt tothom hagi fugit esperitat com si s'acabés de declarar l'estat d'emergència.
Tal vegada és que jo som un poc escèptic o que ells van més escalivats, però el fet és des del meu humil punt de vista no n'hi ha per tant. I aquí és on volia arribar. Sense entar a fons (perquè me fa molta vessa i encara hi ha aspectes del conflicte que no acab d'entendre) en la qüestió que mou al Gobierno Nacional per una banda i a les entidades rurales per l'altra a manifestar-se, el que em sorprèn i crec que també em provoca un cert escarruf és aquesta lloc comú de l'imaginari col.lectiu que veu la manifestació com una amenaça. Especialment perquè el tòpic de la gent amb qui xerr, que per altra banda repeteix el clixé construït pels mitjans de comunicació, és el del manifestant que ve al cor de la ciutat procedent de l'extrarradi pobre amb els autobusos llogats i el choripan pagat. Possiblement la imatge és correcta perquè els fils del clientalisme peronista i antiperonista són molts i molt embullats, però el que no em fa gens de gràcia és el substrat entre racista i classista que destil.la aquesta idea de psicosi d'invasió. El fet és que, a la molt civilitzada capital catalana, també hi ha incidents en les grans aglomeracions de gent i no per això se supèn tota l'activitat quotidiana.

A hores d'ara les dues concentracions estan en marxa (una a uns 3 km de la feina i l'altra a 4 carrers de casa) i sincerament, apart dels helicòpters que volten per aquí dalt, l'afectació a la meva vida quotidiana resulta tirant a nula. De fet per jo, la gran notícia del dia han estat els 28,5 graus de temperatura d'avui migdia -recordau que som a la tercera setmana d'hivern-, amb l'evident agreujament dels problemes que explicava l'altre dia.
En arribar a casa al migdia no n'he pogut estar de canviar traje i corbata per texans i ximarreta de màniga curta.

1 comentari:

Joel ha dit...

Molt bon anàlisi, altra vegada, Àlex. M'he imaginat aquests carrers porteños plens de gent i amb encara més pancartes i banderes. Hauries d'haver vist la cara d'estupefacció que ahir feia un reporter esportiu de TV3 des de Buenos Aires quan explicava que a causa d'aquestes manifestacions potser se suspenia un partit de la selecció catalana d'hoquei.

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com