dissabte, 5 de juliol de 2008

Nero di Sepia

He de confessar que tenc una debilitat per la pasta. Especialment si està ben conjuntada amb qualque tipus de peix o marisc: A la memòria guard tan frescos que encara me fan venir salivera el record d’uns els pene rigati amb cap roig al restaurant Solferino de Milà o d’uns linguini alla pescatora devorats un capvespre de maig en aquesta terrassa del moll de Bosa, a Sardenya, mentres uns llaüts humils com els dels pecadors d'enprimer de Calasfonts entràven a l’estuari del riu que els hi fa de port amb els vivers plens de llagostes.
Amb aquests antecedents i vivint a la segona pàtria de la pasta –l’herència italiana a la cuina argentina pesa, i molt- fa dies que em rodava pel cap fer-li els honors a uns spaghetti negres que vaig comprar fa unes quantes setmanes.
Ben decidit, aquest matí he fet cap a la meva peixeteria de referència a provar sort. I certament, vistos els antecedents, el resultat ha estat prou satisfactori. Calamar fresc i cues de llagostí i el més important, un descobriment que donarà molt de joc: tinta de sípia congelada. Sorprenent sobretot si tenim en compte que la sípia no existeix (o com a mínim no es pesca) en aquestes latituds. El misteri s’ha resolt en arribar a casa, ja que es tracta de tinta gallega, que s’ha ajuntat amb el calamar patagònic, el llagostí austral, els tomàtics de Salta, olives de Mendoza i tàpres d’Almeria per fer un magnífic plat de pasta típicament mediterrani.
Coses de la globalització.
La setmana qui ve vaig per l’arròs negre!

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com