Voreres estretes, rajoles rompudes, cantons esberlats, oficinistes estressats, turistes despistats, taxis i colectivos a cent per hora, fum de gasòil mal cremat i les dones més belles del món.
Amb aquest panorama, sortir indemne d'una caminada pel centre de la ciutat és tota una odissea.
No em vull ni imaginar com serà a la primavera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
3 comentaris:
Carrers milimètrics, ferum de pixats aromatitzant s'escalfó des poc Sol que arriba as paviment, peus vestits amb simples "havaianes", carteristes vius, turistes despistats, estàtues humanes anònimes esperant almoina, bici-taxi fent es seu propi Tour, comentaris desafortunats sortint de sa finestreta d'un automòbil groc-i-negre, fems as cap de cantó de ja fa uns quants dies amb una senzilla inscripció "Record de Barcelona". Salut amic!
pd M'imagin Buenos Aires com pot ser ara gràcies a sa teva postal. Merci!
Tant atabalat t'ha deixat la passejada que fins i tot se t'ha borinat l'erra del títol? Certament deurien ser belles...
Raó tens, últimament estic un poc dislèixc. Deu ser l'edat.
I certament, són molt belles.
Toti, a diferència dels teus, els meus turistes són brasilers abrigats i tremolant com pollets (no estan acostumats al fred, mesquinets), qualque yanqui prototípic (XXL tot ell) i ara, devers mitjans de juliol, començarà la temporada dels catalanets. Ni parlar-ne que el nivell de densitat poblacional del factor turista no té punt de comparació amb la del parc temàtic de barçalàndia.
Salut i paciència!
Publica un comentari a l'entrada