dimecres, 7 de gener del 2009

Flying back home

Després del parèntesi de minivacances menorquines que m'han deixat un parell de quilets més (impossible negar-se a les temptacions gastronòmiques de s'àvies, ties, pares, amics, coneguts i saludats) i unes angines d'importació (deu ser tant canvi climàtic, o els excessos de cap d'any, que ja tenim una edat) torn a la rutina d'aire condicionat, humitat i calor. Amb un sol avantatge: el gener es nota als carrers i les aglomeracions a carrers, subte i colectivos són molt més escasses.

Amb les angines covant dins el meu cos, el vol de tornada es va fer llarg, moooolt llarg. Per aquelles coses de la rotació de la terra i altres condicionants de navegació, hi ha quasi bé una hora més en el vol des d'Europa cap a l'Argentina que en sentit invers i aquesta vegada ho vaig notar. Tot i que som un fanàtic dels avions i em puc passar hores mirant per la finestra el perfil preciós de l'ala del A-340-600 retallant-se contra el cel. Per sort, també, el vol anava mig buit -deu ser la crisi?- i això em va permetre guanyar un poc més d'espai vital per passar la febrada sense contagiar a ningú.

Tot i el cansament i la incomoditat de les angines, hi ha un petit ritual que repetesc cada vegada que arrib en avió procedent d'algún destí del nord: Uns vint minuts abans d'aterrar l'avió, que baixa creuant l'Uruguai, arriba a la riba del Rio de la Plata, que creua en uns minuts per tot seguit travessar Buenos Aires i el seu conurbano fins a l'aeroport d'Ezeiza. L'espectacle és grandiós ja sigui de dia, de nit o, com en aquest cas, en el moment just del fosquet -un fosquet que hem anat allargassant un parell d'hores en una cursa impossible entre l'avió i la rotació de la terra- i dóna la imatge justa de la dimensió enorme, gegantina, d'aquesta concentració de gent amb l'estranya capacitat de posar-se d'acord només quan juga i guanya la selecció nacional de futbol o quan els hi demanes de qui són les illes Malvinas.

Just en el moment que l'avió inicia el descens i ja s'entreveu el Rio de la Plata, mig amagat i sense fer cas del missatge de "please turn off all your electronic devices" cerc a l'i-pod i deix que mestre Calamaro m'expliqui com ell, igual que jo, ja te ganes de tornar a Buenos Aires,...

2 comentaris:

pqs ha dit...

Benarribat de nou a l'Argentina. :-)

Maria ha dit...

Ben arribat!
Encara que es "home sweet home" és innegable.

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com