La campanya

A Buenos Aires hi ha una sèrie de murs i parets estratègicament situats en avingudes, autopistes i en general llocs de pas de molta gent, que han donat lloc a un exitós negoci basat en fer-les servir de suport propagandístic d’alt impacte.

El sistema és prou senzill: Arriba una cuadrilla d’operaris amb pintura i brotxes, apliquen una emblancada fugaç sobre el missatge anterior i immediatament després escriuen amb cal.ligrafia elegant el nom de la persona a publicitar. No debades, el target principal –per no dir únic- del negoci són els candidats i candidates que es presenten a qualsevol de les convocatòries electorals, que se succeixen sense fi: govern provincial, municipal, nacional, sindicats i equips de futbol. La única variació de l’esquema la donen els colors de les lletres, sempre d’acord amb el perfil del candidat: blau i blanc per sindicalistes de la CGT i peronistes en general; blanc i vermell per radicals, candidats de River Plate i sindicalistes de la CGT, blau i groc pels de Boca,...
Fa un parell de setmanes li va tocar el torn d’actualitzar-se al mur de devora ca meva: després de mesos d’un inequívoc AGUANTE CRISTINA en tons albicelestes, la sorpresa va saltar amb un missatge que tenia molta més lletra de l’habitual: “O presidente de Galicia no mundo: Emilio Pérez Touriño PSdeG-PSOE”.
I clar! resulta que d’aquí poc hi ha eleccions gallegues i –oh casualitat- no fa ni dos mesos que es va publicar amb un gran rebombori a la premsa local que el govern socialista de Madrid havia decidit donar la ciutadania als nets d’emigrants expulsats de la misèria espanyola entre els anys 1936 i 1959.
I ja és curiós que, en aquella època en què els avis dels nous ciutadans europeus fugien del tercer món nacional-catòlic a la cerca d’una oportunitat al paradís peronista, ja xuclés de les mamelles del poder un personatge que es dedicava a firmar sentències de mort al consell de ministres de Franco i que ara em mira amb ulls vidriosos assegut al costat d’Alberto Núeñez-Feijoo. Des dels darreres d’un bus pagat pel Partido Popular – España (sic, com si fes falta cap aclariment) Fraga Iribarne ens avisa que s’atraca “O momento decisivo”. Quina por!

No em vull ni imaginar el nivell d’overbooking que es deu viure aquests dies al consulat que –per mor de la història, la política i les guerres- m’ha tocat compartir amb els milers de d’electors argentins do novo presidente de Galicia no mundo.