Avui he descobert aquest grafit a les escales mecàniques de l'estació del metro -del subte- del costat de casa.
No hauria passat de l'anècdota o d'un més del recull de grafits enginyosos que col.lecciono des de fa anys -des del Freedom for Binisafua fins al Solitudine non è essere solo, è amare gli altri inutilmente o al Mayor Oreja: Menor Cerebro per citar-ne tres de memorables- si no fos perquè l'he llegit precisament quan sortia de l'odissea subterrània del dia: mai en els més de deu anys que duc d'usuari habitual de ferrocarrils metropolitans aquí i allà, mai dic en aquest temps, no havia hagut de deixar passar fins a quatre combois per poder pujar-hi (bé, pujar és una forma molt poc aproximada per definir el procés d'empenta i compressió dins els vagons del què he format part).
Tota una experiència d'humanitat.
I només una esmena a l'anònim autor de la pintada: Dubto humilment que les vaques que veig a l'autopista camí de convertir-se en bife de lomo, de chorizo, colita de cuadril, tira de asado, vacio, mollejas, entraña, bife angosto, i altres delicatessen vagin tan apretades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
1 comentari:
Estimat Àlex,
no sabia aquesta faceta que compartim (jo més que col.leccionar és com una dèria diaria! una fixació que me fa mirar es murs en comptes des carrer), s'enginy humà a vegades sobte per lo bo i per lo dolent... efectivament quan te trobes amb una frase o comentari com es que descrius et pot fer canviar es mal dia que hagis pogut començar.
Una vegada més gràcies per dur sa crònica d'un instant i fer-me xalar amb ses teves paraules. Salut!
Publica un comentari a l'entrada