divendres, 2 de maig de 2008

Costumbre Argentinas II. Asado

La imatge és d'aquest matí, 11:30, moll de passatgers. Camin apressat: faig tard i de cop l'olor inconfusible d'una parrilla a tota metxa, amb chorizo, morcilla i tres o quatre talls de carn me recorda que ja fa hores que el berenar s'ha fet història dins la panxa. Mir a banda i banda i repàs el mapa mental de la zona. No record que per aquí aprop hi hagi cap dels quioscos-parrilla que te salven un atac de gana a la costanera o als parcs de la ciutat: només moll, avinguda i aparcament de vehicles. Seguesc caminant i de cop me gir cap a la banda del riu i m'haig d'aturar per contemplar l'espectacle: el "Madrugador", remolcador de port de mida mitjana, està acabant la maniobra per abarloar-se al moll per la seva banda de babord. Precisament per la banda on, a l'alçada del pont i una miqueta més enrera de l'entrada a la cabina, al costat de balses salvavides, canó d'aigua a pressió, balises i altres eines pròpies de la seva feina, ha estat sotmès a una modificació constructiva consistent a afegir una magnífica parrilla metàl.lica -fins i tot amb calaixos estancs per guardar-hi el carbó- on en qüestió de potser una hora, el dinar serà apunt.

Curiosa derivada de la cuina de bord tal i com jo la coneixia, basada en el peix capturat en el transcurs de la navegació. Però què voleu, si en aquest país és més bo de fer matar una vaca que calar una xerxa?

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com