Inventari de lectures (II)

De l'època en què érem més joves i amb en Joel provàvem d'assajar crítica literària a les pàgines del Diario Insular, d'on per cert en vam sortir rebotats (de fet, no es pot sortir d'altra manera, del Menorca) per una censura prèvia de la ressenya de l'excel.lent Borja Papa de Joan Francesc Mira ("Ja haurieu de saber qui és el principal accionista des diari, i aquest llibre,....." van ser les paraules textuals). D'aquesta època, deia, record que diverses vegades em va sorgir el neguit d'haver de fer una crítica negativa d'un llibre que no m'hagués agradat. M'explic: el neguit venia pel fet que evidentment no cobràvem un duro i ens consideràvem més que pagats per cert editor de la ciutat de València que molt amablement ens remetia les seves novetats. Essent així que davant d'un llibre fluixet o tirant a flac, optàvem davant de la inevitable crítica negativa pel silenci pietós.

Fins aquí la introducció-justificació de perquè no inclouré dins de l'actualització de lectures (que no vol dir compres, com molt bé distingeix en J. Podrit) El Sueño, de Cesar Aira, de qui qualcú proper que en coneix més la trajectòria em va dir un dia que el seu problema és que publica tot el què escriu -talment com en Calamaro a l'època d'El Salmón-. La llista actualitzada, censures apart, és idò:

Miranda France, Malos tiempos en Buenos Aires és un llibre al què hi anava al darrere des de mitjans del 2002 quan vaig aterrar per primera vegada a aquesta banda del món. Finalment ara, sis anys després el trob d'oferta (4 pesos, és a dir 80 cèntims d'euro!!!!!!) a baix de casa. És la crònica d'una periodista anglesa que va viure dos anys a la ciutat a mitjans dels 90. El què m'ha resultat més divertit és el joc de comparar les petites catàstrofes quotidianes de fa quinze anys amb les d'avui dia, per veure'n les extingides i aquelles que tenen tots els nombres per esdevenir endèmiques. Publicat per Plaza & Janés en la traducció espanyola amb pròleg de Marta Pessarrodona.

Julio Llamazars, Luna de Lobos de Seix Barral va ser un regal d'aniversari amb un poc de retard, però l'espera va valer la pena. (El meu agraïment al regalador). Un retrat intermitent, breu però per açò especialment contundent, dels maquis de final de la guerra civil a les muntanyes cantàbriques. Com podeu suposar, no acaba bé.

Rodrigo Rey Rosa, Caballeriza, també de Seix Barral i aquest sí, un autèntic impacte. Jo el coneixia de traductor de Paul Bowles, i me va cridar en una de les llibreries de Corrientes a la taula de les ofertes (és ben curiós açò dels circuïts de distribució editorial: dos anys després de la publicació, molts dels exemplars publicats a Barcelona desapareixen de les llibreries catalanes per acabar tornant a surar, a un 10% del preu inicial -vorejant perillosament el preu de cost del paper de diari per reciclar- a les llibreries de Buenos Aires. I així, anar engrandint la pila de llibres per llegir,.....). Si Llamazares és sintètic, Rey Rosa basteix (amb la tipografia generosa de les edicions de Seix Barral i amb un fart de pàgines d'inici de capítol mig en blanc) un autèntic fresc de la societat guatemalteca en poc ménys de 150 pàgines. Absolutament recomanable per llegir un capvespre de mitja caloreta assegut aprop de la mar, o com vaig fer jo, a prop del Riu.