No me lloren, maduren

Puente Pacífico. Palermo. Buenos Aires

Graffitis urbans

Eu sou um melao

(Corrientes i Azcuénaga)

Mundial

"La Copa del Mundo es como la Segunda Guerra Mundial pero sin sangre y sin que necesariamente tengan que ganar los EEUU."

Anònim Argentí, principis del segle XXI

Se veu, se sent, el Mundial està present

Dia del Treballador

Caminant pels carrers de Parque Patricios a cada cantonada hi ha un revival de cartells del General Perón editats per les diferents faccions del sindicalisme peronista amb motiu del dia del treballador.
Em qued amb l'eslògan d'un d'ells (no sabria ben bé dir de quin sindicat) que diu:

"Solamente hay una clase de hombres: los trabajadores"

Discrep, junt amb el mestre

Messi no canta el Himno cuando juega con Argentina

Amb totes les implicacions polítiques i futbolístiques que la frase, grafitada moltes de vegades als pasos de zebra de Buenos Aires.

Grafitis Cordobeses

Peligro: perros sueltos. Nada más fascista que la clase media asustada.

y vos, que carajo celebras?

culo veo, culo quiero

El Che era argentino y vivió en Córdoba de 1941 a 1946. Calle Chile 351.

No robes, el estado no kiere competencia

La pintada, davant el portal de casa és prou eloqüent.

Em queda, però, el dubte de a quin espectre sociològic atribuir-ne l'autoria. Per una banda, el missatge i fins i tot la grafia -l'universalment estès ús de la k okupa- semblarien decantar la balança cap al cantó àcrata, anarquista, antisistema o dieu-li com volgueu. De l'altra però, la seva ubicació -a la frontera entre Palermo i Recoleta- així com la reminscència anti-k (per kirchnerista) de la grafia, podrien fer pensar en sectors de la dreta que aquí en diuen "paqueta" i "gorila".

O tal vegada una síntesi entre tots dos, duits a l'extrem de l'enemic comú -l'estat- en línia amb algunes de les més genuïnes posicions neocons dels EUA?

Subte: transporte de ganado

Avui he descobert aquest grafit a les escales mecàniques de l'estació del metro -del subte- del costat de casa.
No hauria passat de l'anècdota o d'un més del recull de grafits enginyosos que col.lecciono des de fa anys -des del Freedom for Binisafua fins al Solitudine non è essere solo, è amare gli altri inutilmente o al Mayor Oreja: Menor Cerebro per citar-ne tres de memorables- si no fos perquè l'he llegit precisament quan sortia de l'odissea subterrània del dia: mai en els més de deu anys que duc d'usuari habitual de ferrocarrils metropolitans aquí i allà, mai dic en aquest temps, no havia hagut de deixar passar fins a quatre combois per poder pujar-hi (bé, pujar és una forma molt poc aproximada per definir el procés d'empenta i compressió dins els vagons del què he format part).
Tota una experiència d'humanitat.
I només una esmena a l'anònim autor de la pintada: Dubto humilment que les vaques que veig a l'autopista camí de convertir-se en bife de lomo, de chorizo, colita de cuadril, tira de asado, vacio, mollejas, entraña, bife angosto, i altres delicatessen vagin tan apretades.