Lip Dub per la llengua

Anys enrere, davant una agressió com la que, des de les actuals instutucions locals i autonòmiques, està patint la llenga catalana pròpia de Menorca, ens ajuntaríem i treuríem un manifest. Ara, hi feim front amb un lip-dub, que com diu en Pere, queda molt més alegre i festiu.

I la primavera, en fi

Enguany un altre mestre



Diria que ja som a la primavera
perquè sento l'olor que fa
i és l'hòstia de bonic
el terra plè de botons (...)

Keith Jarrett. The Köln Concert

Part I



Minut 7:16

Part II



Minut 1:14

Li he diiiiit,...

,... a sa lluuuuuuuna
que li digui
a la maaaaaar
que vagi a cercar-te i et dugi as meu portal.
que vagi a cercar-te i et dugi as meu portal.
No et fan falta perfums
ni sa-ba-te-tes de talons
ni joies que il.luminin es teu cos
ni joies que il.luminin es teu cos
i me l'omplin des teus colors
no deman, no deman, no deman
mooooolt
Ric per ses orelles
ses paraules em surten pels ulls
La mar en es cervell
s'alegria en els cabells
els somnis a ses mans
sa múscia per els dits
per els diiiiiits
que te toquen, que t'ofeguen, que te cerquen
per tot
quan jo te toc tu te fons
quan jo te toc tu me fons
No et fan falta perfums
ni sa-ba-te-tes-de-ta-lons
ni joies que il.luminin es teu cos
ni joies que il.luminin es teu cos
vull recórrer tota sa teva pell
no deman no deman no deman molt
ric i me'n vaig de s'olla
en es cervell, serradís
sa ma en es cervell
s'alegria en es cabells
es somnis a ses mans
sa música, per es dits
sa música, per es dits
que te toquen que t'ofeguen que te cerquen
per tot
quan jo te toc tui te fons,.....

Acció de gràcies

Com que feia més de mig any des de la darrera vegada, he tornat a veure The Thin Red Line. I m'he tornat a enganxar a una banda sonora tan bona com la pel.lícula. Et deix un recull dels Melanessian Choirs.



El cant, des d'antic ha estat un dels mitjans més universals d'expressió. En aquest cas, expressió de gratitud. Gràcies. You already know why,...

Què tenen en comú Buenos Aires, L'Hospitalet i Maó?

O el Teatre Principal, la sala Niceto i can Barradas?

Segur que moltes coses, però de moment, a jo se m'acut que en els tres llocs, de tan en tan -i esperem que per molts d'anys- podem veure, sentir i xalar amb els espectacles de n'Albert Pla.
Ara per exemple, Pla presenta La Diferencia, pronunciat a la manera tan portenya que des de sempre ha tingut l'artista de pronunciar La Diferensia. Tot amanit amb alguns covers impagables de veintegenarios -la versió inesperada i de darrar hora de Lola la Loca em va fer anar a dormir més content que mai- i amb una classe accelerada i elemental de català: esta cansion traducida quire desir: buenas noches muy buenas noches, estoy borracho, me voy a la cama soy feliz y la hise en catalán porque queda mejor que en castellano.

Tot fent memòria, els hi deia als amics que deu fer boni vint anys que seguesc de manera més o manco ininterrompouda al geni de Sabadell. Des d'aquella època d'escoltar mig d'amagat l'Ho sento molt del germà gran d'un amic sense acabar d'entendre del tot les lletres de La Platja o Papà jo vull ser torero. Tot plegat, una xalada que se'm va fer molt curta i que repetirem, molt probablement qualque dia de la setmana entrant.

... i llavors arriba el barbut amb la guiterra i s'enduu la roja

I el més fort és que quaranta anys després, encara fa el mateix.

La luna toma el sol de madrugada,...

..., nunca jamás quiere decir tal vez,...

Injustícia

Calamaro tocant el seu tradicional concert d'estiu al club ciudad, entrades exhaurides de fa estona i uns agradables 27 graus de temperatura....

...,i jo passant fred a Sao Paulo, amb pluja i 19 graus.

No és just.

i ell és l'home que ens roba les nòvies

quina mala bèstia,...

Elena reloaded

Versió apta per a polítics amb responsabilitats de govern

Allà dalt ses porxades
asseguda a sa tribuna
allà n'hi havia una
cristo puta! com plorava
son pare era un acòlit
sa mare era estanquera
i s'àvia, pobre s'àvia
ningú no sabia lo que era
(cors: violoncelista!)

Ella estava casada,
amb un que era de Lugo
mesquí pobre galllec
qui li hi havia de dir?
que cada dematí
la tindria as costat
amb unes lleganyotes
i es cabell despentinat

i si no fos per tu,
que seria lo que faríem?
de qui mos n'enfotríem
si no haguessis vingut?
tenim sort bruta marxanta
de tenir-te de geganta
per açò te deim Malena
Malena del montón

Cucurrucucú Malena
Cucurrucucú no bramis
Cucurrucucú fas pena
Malena fas pena
Malena fas pena
Malena no bramis
Malena fas pena
Malena fas pena
Malena no bramis
Malena del montón..."

Elena

Allà a ses olimpiades,
asseguda a sa tribuna
allà n'hi havia una
cristo puta! com plorava
son pare era un alcohòlic
sa mare era estrangera
i s'àvia, pobre s'àvia
ningú no sabia lo que era
(cors: violonista!)

Ella estava casada,
amb un que era de Lugo
mesquí pobre galllec
qui li hi havia de dir?
que cada dematí
la tindria as costat
amb unes lleganyotes
i es cabell despentinat

i si no fos per tu,
que seria lo que faríem?
de qui mos n'enfotríem
si no haguessis nascut?
tenim sort puta berganta
de tenir-te com a infanta
per açò te deim Elena
Elena de borbon

Cucurrucucú Elena
Cucurrucucú no bramis
Cucurrucucú fas pena
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena de borbón..."

(anònim menorquí de finals del segle XX)

Wonderwall

Kistch, Elegant, Delicious

Segona Transició

En un parell de fosquets d’hivern he enllestit la feina de canviar de format tota la meva discoteca. Zu atraptu arte, Com un puny, El último verdugo, So far away, Two young lovers, Paloma, L’ombelico del mondo, Sweet Jane o Rock & Roll Star i així fins a 71,5 dies seguits de música, 14 Gb i escaig, segons les estadístiques de la maquineta. Acab de tancar tota la meva discoteca dins una caixeta de metall i vidre que em cap a qualsevol butxaca. Des del primer CD que vaig comprar Mark Knopfler – Screenpalying fins al darrer que m’han regalat Espina – Tots es pops moren a sa vorera, passant per la música –poca- baixada o comprada –encara menys- per internet.
Segona transició en vint anys. Encara record haver comprat un disc de vinil de Dire Straits i que el format de la meva infantesa va ser la cinta de casset –pirateria prehistòrica abans de l’SGAE-.
I fa un parell de setmanes em va sorprendre la sorpresa de la meva germana petita i les seves amigues, nascudes al tombant de segle, en escoltar i sobretot veure com funicionava un tocadiscos amb el seu característic fergit i la pua mig feta malbé que salta bastant seguit. Justament el matiex tocadiscos on vaig viure la primera transició tecnològica. Mark Knopfler i Dire Straits, Vinil i CD.

Tenc la impressió que entre aquesta segona transició i la propera no passarà tan de temps. Amb la generalització de la Wi-Fi de banda ampla i els dispositius mòbils, no ho crec,...

Deutes pendents

Abans de Buenos Aires va ser Calamaro.

Vull dir que abans de passar-hi cada dia, jo ja coneixia Plaza Francia en les lletres del monumental Honestidad Brutal. Vull dir que abans d'aterrar-hi, ja estimava un poc aquesta ciutat on algunos chorros y grasas tienen diecisite casas. Vull dir que abans de passejar-hi quan vaig de compres, ja tenia el dubte de ¿Pueyredon y Santa Fé, por qué vereda camina usted?. Vull dir que després, quan vaig començar a venir-hi més seguit, i encara ara, m'emocion com un al.lot petit quan se'm descobreix un nou codi secret amagat a les seves lletres - com el dia que vaig sebre que jo a casa també tenc un placard, o quan em van regalar la primera campera de cuero-
Per això mateix, perquè m'ho devia des d'un llunyà Zeleste de l'any 99 on vaig descobrir el seu geni verborràgic, avui hem arranjat un deute pendent. Fa una estoneta només que s'ha acabat el segon dels Lunas que Andrés Calamaro ha decidit de regalar-nos perquè passem millor l'hivern. L’excusa diu que ha tret una recopilació enciclopèdica de la seva obra, però la certesa és que Calamaro no necessita excuses per omplir concerts -entrades exhaurides des de fa un mes-. Per més que sigui a preus europeus, el mateix Calamaro n’ha fet menció a mig concert en anunciar que “ya se que las entradas han salido un poco caras, pero cuando acabe el concierto se pueden llevar las sillas a sus casas”
Un concert amb un format diferent, tothom assegut -asseguts fins que ha arrencat amb La parte de adelante- amb acomodadors i venedors de coca-cola i crispetes. Res d'alcohol, ni tan sols una trista cervesa i avisos per megafonia que recorden que és prohibit fumar. De fet, han hagut de passar mitja dotzena de cançons fins que s'ensumés el primer -i únic- fum d'un porret despistat. I amb un plantejament així, el públic també era prou diferent: famílies amb fills petits, parelles d'avis que se les sabien totes, adolescents histèriques sobretot amb les cançons del darrer disc i un xaval, mesquí, assegut davant jo, que li ha tocat venir perquè l'al.lota n'és fan. I ell que no xala gens en tot el concert, enfonsat a la cadira.

I el comandante? què us diré: pletòric, amb un show molt ben armat, amb molta producció, càmeres, so fabulós, pantalles gegants amb imatges que a estones semblaven pop-art - amb n'Elvis i na Marilyn inclosos- i una banda espectacular (tango, jazz, cumbia i molt de rock'n'roll). Fent el seu millor esforç amb la veu, que mai no ha estat el seu fort, i una posada en escena molt teatral, elegant, amb americana, pantalons de cuir i samarreta negra des d'on ens assegurar que I saw Elvis.
Dues hores deu minuts de show on ha cantat gairebé tot Alta Suciedad i ha tingut temps per recordar el seu debut al Luna Park l'any 84 amb los Abuelos de la Nada, un parell de sorpreses con Todavía una canción de amor i Donde manda marinero.

També m'ha sorprès no veure cap encendor encés ni a Media verónica ni a Crímenes perfectos així com només una o dues samarretes del 10 de la selecció argentina. Però, clar, el darrer concert que vaig veure de Calamaro era a Barcelona l’any 1999, amb molts més argentins enyorats i molts manco mòbils i càmeres digitals, amb les pantalletes de color que quan s’apaguen els llums, per un moment, diries que fan el mateix efecte que els encenedors.
El resultat? posau a Youtube Calamaro Luna Park 2009 i ja hi trobareu més d’una dotzena de videos, calentets, calentets.

Jo me qued amb la veu mig escanyada, el cansament i la satisfacció de tenir un deute pendent menys. Gràcies Comandante i ens veiem a l’estiu, que diu que tornes a tocar.

Media Verónica

La vida es una cárcel con las puertas abiertas

Ok perdón

¿Cuántas veces me dijeron que no a mí, y sobreviví?
Dame la mano y vení, que te enseño a perder
¿Por qué porqué te pusiste así?
¿la próxima vez te digo que sí?

Crucificame

Crucificame,
que me gané la cruz y los clavos
Crucificame entre dos ladrones que roben el taparrabos

No tan Buenos Aires

Apocalipsis now total
el lado invisible del sueño flexible
de la argentina mundial

Mi gin tonic

mientras muerdo el limón de un gin tonic usado
en tu cadera
No me digas que voy
a tener que ir a ver a tu grupo
del siglo pasado
en la Bombonera