Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Youtube. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Youtube. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de febrer del 2011
dijous, 3 de febrer del 2011
Un dimecres qualsevol,....
en un cap de cantó qualsevol: passa un ciclista qualsevol a una hora qualsevol de la nit. Assegut en un taxi qualsevol als carrers qualssevol de la ciutat de la fúria: Qualsevol nit d'estiu pot sortir el sol. Esperant que el temps ens faci vells?
ni en pedo.
ni en pedo.
diumenge, 30 de gener del 2011
Una mala bona notícia?
Aquesta setmana, mestre Calamaro és portada al les revistes del cor. Sembla que la relació -filla i matrimoni inclòs- amb Julieta Cardinale no passa pel millor moment.
No és que Binibloc s'hagi reconvertit del cop en un bloc de paper couché. Simplement és que tenint en compte que el darrer daltabaix emocioal.lucinogenosexual den Calamaro va donar lloc al seu millor àlbum, haurem d'estar molt a l'espectativa de com evolucionen els fets.
No és que Binibloc s'hagi reconvertit del cop en un bloc de paper couché. Simplement és que tenint en compte que el darrer daltabaix emocioal.lucinogenosexual den Calamaro va donar lloc al seu millor àlbum, haurem d'estar molt a l'espectativa de com evolucionen els fets.
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Un déu molt jove
Tot just cinquanta anys. Tot just avui. Per molts d'anys deu, per molts d'anys déu.
diumenge, 5 de setembre del 2010
Resignació? Kairós!
Final d'una setmana mogudeta que se suposa havia d'acabar amb una sota prolongada as Caló Blanc i una llarga llista d'abraçades massa temps escatimades (no necessàriament en aquest ordre) com a pròleg d'un parell de dies d'estiu, raors, cavalls, al.lèrgia i pomades (tampoc necessàriament en aquest ordre).
El fet és però que som a casa, a Buenos Aires, tancant un diumenge de feina a mig gas que m'ha donat un parell d'alegries grosses en forma d'abraçades -virtuals- i que és pròleg d'una altra setmana moguda.
En una altra vida, m'hauria resignat (què hi farem, coses que passen) i hauria dedicat un parell de sessions de psicòleg a treure'm la mala sang. Ara i aquí però, contra la santa resignació cristiana, reivindic les meves arrels gregues per agraïr la oportunitat, el kairos. El kairos per exemple d'haver-me pogut despertar dimarts passat amb una nedada de mitja hora (catorze mesos feia i he de reconèixer que vaig tenir un instant de dubte, just abans de la capbussada) quan el sol tot just treia el cap per damunt la mar. Gràcies també per la llagosta congelada, el salmó com sempre, gràcies, la tonyina massa cuita i el ceviche bastant potent. I gràcies per una sola nit d'estiu i elles -totes- belles i els 22 anys que no me cans d'encalçar.
En fi, que cada vegada estic més convençut que m'estim més demanar perdó que demanar permís i que per sort encara ens queda una asado pendent, aquesta setmana a Buenos Aires i que molt bones festes als que hi sereu i molt bona espera als que espereu. Perquè sí, perquè us estim i perquè vull
El fet és però que som a casa, a Buenos Aires, tancant un diumenge de feina a mig gas que m'ha donat un parell d'alegries grosses en forma d'abraçades -virtuals- i que és pròleg d'una altra setmana moguda.
En una altra vida, m'hauria resignat (què hi farem, coses que passen) i hauria dedicat un parell de sessions de psicòleg a treure'm la mala sang. Ara i aquí però, contra la santa resignació cristiana, reivindic les meves arrels gregues per agraïr la oportunitat, el kairos. El kairos per exemple d'haver-me pogut despertar dimarts passat amb una nedada de mitja hora (catorze mesos feia i he de reconèixer que vaig tenir un instant de dubte, just abans de la capbussada) quan el sol tot just treia el cap per damunt la mar. Gràcies també per la llagosta congelada, el salmó com sempre, gràcies, la tonyina massa cuita i el ceviche bastant potent. I gràcies per una sola nit d'estiu i elles -totes- belles i els 22 anys que no me cans d'encalçar.
En fi, que cada vegada estic més convençut que m'estim més demanar perdó que demanar permís i que per sort encara ens queda una asado pendent, aquesta setmana a Buenos Aires i que molt bones festes als que hi sereu i molt bona espera als que espereu. Perquè sí, perquè us estim i perquè vull
diumenge, 15 d’agost del 2010
Nightclubing
Voleu saber quina és la selecció musial del DJ resident en el què se suposa que és el club del moment de la nit portenya?
}
"Libre" den Nino Bravo i la versió d'"All my loving" de los Manolos en un interval de deu minuts. Això sí: no sé si gràcies a la selecció musical o a un molt bon màrqueting, però la realitat és que el nivell de las minas d'aquest boliche fa feredat. Amb dones així, s'aguanta tot, musicalment xerrant. Fins i tot l'estúpida i snob mania que tenen ara aquí de fer mabé el xampany amb red-bull.
}
"Libre" den Nino Bravo i la versió d'"All my loving" de los Manolos en un interval de deu minuts. Això sí: no sé si gràcies a la selecció musical o a un molt bon màrqueting, però la realitat és que el nivell de las minas d'aquest boliche fa feredat. Amb dones així, s'aguanta tot, musicalment xerrant. Fins i tot l'estúpida i snob mania que tenen ara aquí de fer mabé el xampany amb red-bull.
divendres, 23 de juliol del 2010
dissabte, 15 de maig del 2010
In realità il mio sogno,..
... è sempre stato quello di sapere ballare bene. Flash Dance si chiamava quel film qui mi ha canviato definitivamente la vita. Era un fil solo sul ballo. Saper ballare....
Una de les millors escenes de la història del cine, segons la meva molt discutible opinió.
Una de les millors escenes de la història del cine, segons la meva molt discutible opinió.
diumenge, 2 de maig del 2010
Dia del Treballador
Caminant pels carrers de Parque Patricios a cada cantonada hi ha un revival de cartells del General Perón editats per les diferents faccions del sindicalisme peronista amb motiu del dia del treballador.
Em qued amb l'eslògan d'un d'ells (no sabria ben bé dir de quin sindicat) que diu:
"Solamente hay una clase de hombres: los trabajadores"
Discrep, junt amb el mestre
Em qued amb l'eslògan d'un d'ells (no sabria ben bé dir de quin sindicat) que diu:
"Solamente hay una clase de hombres: los trabajadores"
Discrep, junt amb el mestre
dissabte, 13 de març del 2010
Acció de gràcies
Com que feia més de mig any des de la darrera vegada, he tornat a veure The Thin Red Line. I m'he tornat a enganxar a una banda sonora tan bona com la pel.lícula. Et deix un recull dels Melanessian Choirs.
El cant, des d'antic ha estat un dels mitjans més universals d'expressió. En aquest cas, expressió de gratitud. Gràcies. You already know why,...
El cant, des d'antic ha estat un dels mitjans més universals d'expressió. En aquest cas, expressió de gratitud. Gràcies. You already know why,...
divendres, 5 de març del 2010
Què tenen en comú Buenos Aires, L'Hospitalet i Maó?
O el Teatre Principal, la sala Niceto i can Barradas?
Segur que moltes coses, però de moment, a jo se m'acut que en els tres llocs, de tan en tan -i esperem que per molts d'anys- podem veure, sentir i xalar amb els espectacles de n'Albert Pla.
Ara per exemple, Pla presenta La Diferencia, pronunciat a la manera tan portenya que des de sempre ha tingut l'artista de pronunciar La Diferensia. Tot amanit amb alguns covers impagables de veintegenarios -la versió inesperada i de darrar hora de Lola la Loca em va fer anar a dormir més content que mai- i amb una classe accelerada i elemental de català: esta cansion traducida quire desir: buenas noches muy buenas noches, estoy borracho, me voy a la cama soy feliz y la hise en catalán porque queda mejor que en castellano.
Tot fent memòria, els hi deia als amics que deu fer boni vint anys que seguesc de manera més o manco ininterrompouda al geni de Sabadell. Des d'aquella època d'escoltar mig d'amagat l'Ho sento molt del germà gran d'un amic sense acabar d'entendre del tot les lletres de La Platja o Papà jo vull ser torero. Tot plegat, una xalada que se'm va fer molt curta i que repetirem, molt probablement qualque dia de la setmana entrant.
Segur que moltes coses, però de moment, a jo se m'acut que en els tres llocs, de tan en tan -i esperem que per molts d'anys- podem veure, sentir i xalar amb els espectacles de n'Albert Pla.
Ara per exemple, Pla presenta La Diferencia, pronunciat a la manera tan portenya que des de sempre ha tingut l'artista de pronunciar La Diferensia. Tot amanit amb alguns covers impagables de veintegenarios -la versió inesperada i de darrar hora de Lola la Loca em va fer anar a dormir més content que mai- i amb una classe accelerada i elemental de català: esta cansion traducida quire desir: buenas noches muy buenas noches, estoy borracho, me voy a la cama soy feliz y la hise en catalán porque queda mejor que en castellano.
Tot fent memòria, els hi deia als amics que deu fer boni vint anys que seguesc de manera més o manco ininterrompouda al geni de Sabadell. Des d'aquella època d'escoltar mig d'amagat l'Ho sento molt del germà gran d'un amic sense acabar d'entendre del tot les lletres de La Platja o Papà jo vull ser torero. Tot plegat, una xalada que se'm va fer molt curta i que repetirem, molt probablement qualque dia de la setmana entrant.
diumenge, 14 de febrer del 2010
... i llavors arriba el barbut amb la guiterra i s'enduu la roja
I el més fort és que quaranta anys després, encara fa el mateix.
dimecres, 27 de gener del 2010
divendres, 16 d’octubre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Mestres
Cadascú és fill de son pare i de sa mare, però també de sos mestres, en sentit ampli. Lectures, companys, amics, coneguts i saludats, músics, artistes, comunicadors,... Tots tenen part de cuixa en el procés que ens conforma, ara i aquí en allò que som.
Òbviament, per a la condició de mestre cal que es produeixin conjuncions espaciotemporals que -casuals o no- et posin en contacte amb aquests éssers especials. Que ningú s'enganyi: en determinats moments fundacionals un bon mestre -l'única categoria vàlida, per altra banda per definir un mestre- pot salvar-te la vida. No és poca responsabilitat, i no només en termes figurats. Per açò mateix, avui, toca retre homenatge a un parell d'ells.
Gràcies, mestres
Òbviament, per a la condició de mestre cal que es produeixin conjuncions espaciotemporals que -casuals o no- et posin en contacte amb aquests éssers especials. Que ningú s'enganyi: en determinats moments fundacionals un bon mestre -l'única categoria vàlida, per altra banda per definir un mestre- pot salvar-te la vida. No és poca responsabilitat, i no només en termes figurats. Per açò mateix, avui, toca retre homenatge a un parell d'ells.
Gràcies, mestres
dilluns, 17 d’agost del 2009
dissabte, 30 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
Ok perdón
¿Cuántas veces me dijeron que no a mí, y sobreviví?
Dame la mano y vení, que te enseño a perder
¿Por qué porqué te pusiste así?
¿la próxima vez te digo que sí?
Dame la mano y vení, que te enseño a perder
¿Por qué porqué te pusiste así?
¿la próxima vez te digo que sí?
dijous, 28 de maig del 2009
Crucificame
Crucificame,
que me gané la cruz y los clavos
Crucificame entre dos ladrones que roben el taparrabos
que me gané la cruz y los clavos
Crucificame entre dos ladrones que roben el taparrabos
dimecres, 27 de maig del 2009
No tan Buenos Aires
Apocalipsis now total
el lado invisible del sueño flexible
de la argentina mundial
el lado invisible del sueño flexible
de la argentina mundial
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com