Aprofitant que els tomàtics de final d'estiu son els més gustosos i que -per ara- s'ha acabat el lockout agropecuario i els aliments del camp tornen a arribar amb regularitat a la megalòpoli, ahir vaig decidir fer descans en el menú de carn pizza i pasta (que mai no t'acaben de cansar, per cert, car les combinacions son quasi-infinites).
Figues, tià de terra i tàperes no en vaig torbar i les sopes les vaig haver de fer amb pa de baguette torrada al microones, però els tomàtics de pera són excel.lents i si els tomàtics són gustosos i no es fa llarg a hora d'afegir l'aigua, l'èxit de l'oliaigua està boni assegurat.
Tot acompanyat amb parell de rubiols de carn -que aquí reivindiquen com a plat nacional amb el nom d'empandas però que no deixen de ser rubiols- i un copa de malbec collita del 2007 (les anyades a l'hemisferi sud van mig any avançades).
Bon profit
2 comentaris:
Mmmmmm, que bo!
Que interessant que per allà facin rubiols i ho reivindiquin com a plat nacional. Una altra resta de la nostra presència al continent americà des de temps que es perden en la memòria cremada per la Inquisició...
Bufffff, per favor Àlex!!!! quina gana m'ha entrat. I pensar que noltros haurem d'esperar a que ses figues siguin madures per poder xalar amb un bon oliaigua!!! No estic d'acord amb es rubiols, sa veritat és que qui no es consola és perquè no vol je,je,je Sa pasta des rubiols li dóna mil voltes a ses oblees olioses des argentins i es farcit com es que duen per allà sa roqueta res! Collons quins enrenous s'estómac. Besades.
Publica un comentari a l'entrada