Ahir vaig veure un Ford Falcon a la cantonada de Callao y Santa Fé.
La primera vegada de que vaig arribar a Buenos Aires l'any 2002, en la fase més dura de la darrera crisi, la visió d'un Falcon era molt més habitual i supòs que per açò mateix, perquè ara ja no és tan normal veure'ls circulant, que la seva visió me va tornar una extranya sensació a l'estómac.
En la iconografia argentina dels anys 60 i 70, el Falcon és la imatge del progrés, de l'èxit, del somni americà, l'objecte de desig dels qui progressen i es poden per primera vegada comprar un cotxe. De fabricació nacional, és també, un símbol de la potència industrial del país, capaç d'instal.lar plantes de fabricació dels mateixos cotxes que es venen als EUA.
Hi ha però, una contracara sinistra del Ford Falcon. Un dels seus principals atributs, la generosa capacitat del portaequipatges el va convertir en el vehicle perfecte pels Grupos de Tareas encarregats de les detencions il.legals durant el Proceso de Reorganización Nacional. Així, la imatge sinistra d'un Ford Falcon verd oliva sense plaques de matrícula aparcat en qualsevol cap de cantó mal il.luminat de la nit portenya esdevenia preludi de l'aplicació sense pietat de la doctrina de aniqulación de la subversión en paraules textuals del General Videla. Irònicament, qualcuns dels involuntaris passatgers del maleter del Ford Falcon van ser els mateixos treballadors de les cadenes de muntatge de la Ford, denunciats pels seus empleadors.
Cada vegada se'n veuen menys, de Ford Falcon pels carrers de Buenos Aires. I jo pens que potser és millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
2 comentaris:
Estimat,
ahir en Juan Gelman va rebre el Cervantes i davant del cap d'estat actual de les espanyes es veu que va fer un discurs important, diria. Llegint-ne unes poques frases a l'Avui (http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0424/080424diari044.pdf) n'he tingut prou per tenir ganes de llegir Gelman prest.
Efectivament, el debat de la memòria és també també aquí a l'agenda política. Diria per comparació amb el debat d'allà dalt, que amb una major instrumentalització per part del poder polític, també amb un major nivell de judicialització -sortosament, d'un temps cap aquí, sense la mediació de Garzons i altres figures-.
Publica un comentari a l'entrada