D'aquí poques hores, en una data tan poc catòlica com un primer de maig, as Castell batejaran amb un nou gegantó, amb el nom de Xec i -supos, perquè encara no n'he vist cap imatge- amb llarga barba i pipa a mos.
I jo des de la distància, m'imagin que en Quico -en Xec- Calvet partirà de s'arenal de Binibèquer, ara que encara hi deu haver tranquil.litat i no massa guiris, i passant per davant l'Aire, amarrarà suvora es moll den Pons, a sa punta de Calasfonts per mirar-s'ho tot des de la seva Porta d'Eos.
Just ara que falten pocs dies per una nova edició de l'Encontre de Poetes dels Països Catalans que ell va engegar i que na Montse, n'Hèctor i en Jordi s'encarreguen de continuar.
Ja tenc ganes de veure'l ballar a la davallada de caixers per Sant Jaume.
1 comentari:
Sense dubte, un emotiu i merescut homenatge. Esper poder veure'l ballar aquest estiu...
abraçades vàries.
Publica un comentari a l'entrada