Costumbres Argentinas I. Una manifestació

http://www.youtube.com/watch?v=sZrqqyEeY30
Dimarts passat vaig estar a punt d'anar a una manifestació. Vaig estar a punt perquè al final em va sortir un compromís i vaig haver de seguir-la parcialment per la tele.
A Buenos Aires, la Plaza de Mayo és el manifestòdrom per excel.lència, l'espai amb més concentracions per any del país i possiblement també dins el top ten mundial. Tan avesats hi estan, que com a part del mobiliari urbà de la plaça i carrers adjacents hi trobes bancs, fons, arbres, gespa,... i valles mòbils que la policia federal empra per tancar i obrir parts de l'espai.
De fet, a Plaza de Mayo la gent no s'hi manifesta, s'hi concentra. I s'hi concentra tothom, amb independència de l'estrat social o la filiació política: dimarts s'hi concentraven els sindicalistes (i qui llegeixi açò des d'europa, que no pensi en sindicalistes com Marcelino Camacho o Nicolás Redondo sinó més aviat en personatges de l'estil Jesus Gil i Gil convertit en sindicalista), peronistes (i que qualcú, per favor, m'expliqui què vol dir peronista perquè jo encara no ho entenc), piqueteros sorgits espontàniament de la crisi de 2001-02 i que han sigut hàbilment incorporats al stablishment governant, tots els ministres del govern i la majoria dels governadors de les províncies.
El motiu de tal mesclòrum era seguir la consigna "Todos a la plaza con Cristina". Cristina és evidentment, Cristina Fernandez de Kirchner, primera dona que assoleix la presidència democràtica del país i primer cas en la història d'eleccions presidencials on una dona succeeix el seu marit com a cap de govern.
Així idò, els milers d'autobusos arribats de l'àrea metropolitanta de Buenos Aires (suficients per omplir 5 kilòmetres de l'avinguda 9 de julio, la més ampla del mon) van dur a la gent amb l'entrepà i la coca-cola a escoltar un discurs de la presidenta en què la paraula argentinos/argentinas va sortir una mitjana de 5 vegades per minut durant mitja hora.
El motiu de la concentració i de la baralla política del moment son, per jo, el menys important. El què de veritat em va sorprendre a jo que encara tenc massa patrons europeitzants al cap és que,......... no hi ha hagut ni una discussió sobre la xifra d'assitents.
La gent de "contrastant" aquí es moririen de fam.