dimecres, 26 de novembre de 2008

Summer time

Hi ha una casta de felicitat que no és paga amb tot l’or del món. És la felicitat de sentir el vent a la pell encara mig humida i salada quan fa prou calor perquè no molestin tots els pèls a contravent i una incipient pell de gallina que es comença a endevinar.
I llavors s’amaga el sol i baixes a cercar una samarreta i te’n dones compte que són les cinc i encara no has dinat. I no passa res. L’amable anarquia dels horaris a bord: no menjes ni quan toca ni quan vols. Menjes quan pots i sempre, sempre, sense excepcions és tot boníssim. Ja sigui una poma insípida, dos grills de taronja encara verda, un glop d’aigua fresca o una llesca de pa de motllo amb paté sense marca.

3 comentaris:

Luis ha dit...

D'açò se'n diu llibertat. Paraula i significat generalment mal emprat, i sovint molt mal entès!
Salut

Carlos ha dit...

Àlex, puc tancar els ulls i traslladar-me al moment de descrius!!

Sa veritat es que aquests moments son impagables!

Maria ha dit...

Quina sensació tan bona, Àlex!

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com