dissabte, 22 de novembre de 2008

Buenos Aires Friki: Tierra Santa

A la ciutat que té la mesquita més gran d'Amèrica, la segona comunitat jueva després de la de Nova York, un general maçó enterrat a la catedral metropolitana i fins i tot una església que ret culte a Diego Armando Maradona com a únic Déu, el súmum del friquisme religiós es Tierra Santa.

A pocs metres de la costanera que mira al Rio de la Plata i envoltat per un munt restaurants de carn que li donen un aire (en el sentit literal i olfactiu de la paraula) ben peculiar, Tierra Santa és el parc temàtic més friki de la història. La primera vegada que hi vaig passar per davant em van cridar l'atenció les palmeres de cartró pedra de l'entrada. Passant-hi de nit soprèn la potent il.luminació enfocada cap al truonet on hi tenen al bon jesús i els dos lladres -mida real- clavats a la creu.
Avui hi he tornat a passar i es nota que la temporada d'estiu ja va a les totes: dos autobusos carregats de beates de Tucumán totes identificades amb una credencial des d'on sant josemaria em mirava amb aquell somriure mig de pederasta, mig de d'intel.ligència fina.
Ja de tornada a casa no m'he pogut estar de xafardejar un poc per la seva pàgina web i certament és un espectacle: amb el seu propi mur de les lamentacions en petitó (ja he dit abans que la comunitat jueva és un target massa sucós per deixar-lo anar, així com un políticament correctíssim Museo de la religiosidad on "El cristianismo, el judaísmo y el Islamismo encuentran un lugar para unirse y vivir una inolvidable experiencia en común." Passant per un apartat especial per "la Creación" Darwin tremola!.

I tot això mentres a l'altra banda del carrer, un grup de muchachos fan anar les cerveses de litre mentres es foten un choripan rere l'altre i guaiten les canyes esperant que piqui qualque sábalo greixós que a jo em fot més oi que un cap-pla de sa colàrsegua. Un dia els hi he de demanar si se'ls menjen o simplement els deixen morir ofegats damunt les lloses irregulars del passeig.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Uep Àlex! jo crec que no hauries de deixar passar s'oportunitat de fer un reportatge fotogràfic des tema... promet i molt! Si el poguessis fer amb un càmara soviètica (Luomo)que dona aquells colors pastelosos o fins amb una de ses mítique Polaroid seria brutal! jo m'oferesc per pagar-te s'entrada i si te fa tanta "il·lusió" un sàbalo a la planxa (vist es bitxo entenc es teus dubtes culinaris. Salut

àlex ha dit...

Jordi, me pens que de moment, ens haurem de conformar amb el tour virtual de la pàgina web. No hi ha sábalo as forn que ho compensi.

Jordi ha dit...

Llàstima! acab d'entrar as web i és fantàstic! és com entrar dins ses vitrines d'aquells diorames des carrer nou que cada Nadal apareixien amb s'urna plena de pessetes en es seu temps i ara plena de 5 cèntims...
Com que tenc pendent una visita per terres argentines, me reserb un dia a Tierra Santa, lo des sàbalo trob que tampoc farà falta... una abraçada!

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com