dilluns, 3 de novembre de 2008

Enveja (sana, però enveja,...)

Tal vegada és que la meva recent experiència nord-americana encara em té baix els efectes de la fascinació per l’imperi o tal vegada és simplement que estic acostumat a viure unes realitats polítiques altament imprefectes, però en definitiva, el fet és que he seguit amb una mescla d’interés i enveja creixent la campanya electoral que ara s’acaba als Estats Units.
Deixant de banda les evidents simpaties que a la resta del món mundial i especialment a Europa desperta qualsevol candidat demòcrata, el fet és que tot plegat, el procés d’elecció de candidats, les primàries, les convencions i les llarguíssimes campanyes deixen un sentiment d’enveja sana. Enveja per com un off-sider com en McCain que pot imposar-se al establishment del partit republicà i enveja per com un massa perfecte Obama capaç de confrontar programes, estils, idees, energia en definitiva durant mesos i mesos per guanyar les primàries més ajustades de la històtria davant d’una altra bèstia política com és Hillary.
Fent un inútil i desolador exercici de política comparada, me deman quin Paco Camps, Pepe Montilla o Xisco Antich podrien aguantar una temporada de debats amb membres dels propis partits com els que han duit McCain i Obama a les urnes. Ni hablar com diu Calamaro d’una Cristina, d’un Macri o d’un Scioli que estan acostumats –com a màxim- a les compareixences de premsa on amollen el seu discurs i parteixen contestant com a màxim a qualque pregunta dels Caiga Quien Caiga.

2 comentaris:

Joel ha dit...

Ben d'acord, Àlex: enveja sana.I també ja deus sebre que sentir aquesta enveja du per se rebre la mala bava dels que dels USA res de res i, molt manco encara, enveja.

àlex ha dit...

Amb tots els defectes i totes les contradiccions de l'imperi, per jo és un mèrit que el 120 milions de persones hagin anat a votar. Tenint en compte que per fer-ho t'has d'anar a apuntar mesos abans i que -com explicava Xavier Sala-i-Martin fa un parell de mesos- quan t'apuntes per anar a votar automàticament entres a la base de dades perquè et cridin a anar a fer de jurat en un judici. Poca borma, i a més de franc.

Estimat, per sort o per desgràcia aquí no fa falta ser anti-USA a priori. Serà que ens feim vells, o uns relativistes de l'hòstia, però jo? cap enveja de l'època en què ser anti-ianqui a priori no es discutia.
Besades i a vam si m'envies un correu amb el teu calendari nadalenc (dies i ubicacions) que estic negociant amb iberia.
Salut!

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com