Sobiranisme horari?

“Informamos a los señores clientes que el cambio de horario decretado para hoy a la noche no afecta a las sesiones de madrugada”. El cartell, al mostrador del cine posa sobre avís als clients desprevinguts i pocs acostumats als canvis d’horari.

De fet l’any passat per primera vegada i en plena crisi de subministrament elèctric, el govern va decidir el canvi d’horari. Un poc tard per cert, ja que el va decretar pel 30 de desembre i només va durar dos mesos i mig. Enguany, més previsors, l’han previst just iniciada la primavera.
Sincerament, jo mai he entès els arguments de suposat estalvi energètic i de l’únic que me’n record és de la depresió del primer cap de setmana de novembre quan de cop es feia fosc a les 6, (bé i durant uns anys, també, que la nit d’entrega dels Premis Octubre la festa es feia una hora més llarga). Ara aquí, el debat també s’ha instal.lat als mitjans de comunicació i també en l’àmbit polític, i per primera vegada en els prop de dos-cents anys d’història de la República a partir d’avui vespre, el país tindrà dos usos horaris diferents. L’hora oriental, de la capital i les províncies de llevant i la de les províncies que toquen a la cordillera andina. Amb l’excepció de Jujuy, que –diuen les males llengües- té un governador que per tal de quedar bé amb el poder central ha decidir seguir el decret presidencial i generar una illa horària al nord-oest del país.
N’hi ha que en la decisió d’algunes províncies de no fer el canvi horari hi veuen un exercici de sobiranisme provincial i tal vegada no van tan errats (record que no fa massa, quan Galícia ho va plantejar, els guardians de les essències hispàniques van posar el crit al cel).

El cas és que, tot i que seguiré sense entendre els suposats motius d’estalvi de la mesura, no deixa de tenir cert sentit que un país que té 1.450 kilòmetres d’amplada en el seu punt més gruixat tengui dos usos horaris. O no?