dissabte, 11 d’octubre de 2008

Llibre de les meravelles (Manhattan 10/6)

-Així que has estat a Nova York, eh?
-Sí la setmana passada
-I què has vist?
-Què he vist?
-He vist una McDonald’s al costat de Wall Street que té una pianista japonesa que toca en directe en un cubicle dalt la porta d’entrada.
-He vist un grupet d’adolescents ultraortodoxos que m’aturen a la cantonada de 42th i 5th avenue i em demanen “excuse-me sir, are you jewish?” i jo els hi dic “I’m affraid I’m not.” I ells indiferents, segueixen el camí i em diuen “Oh, ok, thank you”.
-He vist passar volant ras un chinook i dos apache i per un moment -ingenu de mi- m’he sentit alleugerit d’esser dins les instal.lacions de la ONU i pensar que som en territori neutral.
-He vist una botiga amb una pantalla que compta els dies que falten perquè Bush deixi de ser el president dels EUA i on es venen tasses, samarretes i xapes d’Obama.
-He vist Times Square de nit i encara estic enlluernat.
-He vist dues velles que berenen en una bakery de l’Upper West Side i comenten el bailout i que els seus gendres estan preocupats perquè tenen molta pasta a la borsa i que hauria estat millor que les primaries les guanyes Hilary i que McCain i Obama son bastant flacs.
-He vist gent molt guapa que s’arranja molt per sortir a correr per Central Park.
-He vist pujar l’ascensor al Rockefeller Center i que de cop es fes de dia 70 pisos per damunt del carrer.
-He vist els descendents dels polonesos desfilant per 5th avenue amb carrosses i descapotables.
-He vist un supercarrier a 20 metres de la proa i a dalt hi duia un tomcat i un blackbird que semblen de jugueta.
-He vist durant quatre dies l’Empire State des de la mitja distància, des de tots els angles possibles.
-He vist l’al.lota que s’emocionava amb les cançons de Cesarea Evora divendres vespre al Carnaggie Hall (i ella també m’ha vist a jo).
-He vist focs d’artifici a Brooklin des de Nolita i les milllors peixateries que, com sempre, son les de Chinatown.
-He vist un bar amb el terra de plàstic trasparent.
-He vist que Van Gogh pinta la nit amb uns estels que cremen.
-He vist un llibre de Norman Mailer i l’he comprat
-I he vist que me queden moltes coses per veure, encara, sempre, en aquesta ciutat que meravella

9 comentaris:

Laura ha dit...

Tu sí que ets una meravella senyor, estic d'acord amb en Joel, no deixis d'escriure...en general!T'has convertit en un dels plaers de diumenge matí, junt amb el cafè brasiler i el dia sencer de res i de tot per endavant.Allò de huele a mañana del Pedro Navaja? Una abraçada,

Laura

Maria ha dit...

Llegint aquest bloc m'entren (encara més) ganes de córrer món.

Carlos ha dit...

M'acaben d'agafar ganes de visitar Nova York!
Qualque dia hauré de descobrir Amèrica, totes les Amèriques que hi ha.

Talaiòtic ha dit...

Quina enveja que me fas, jo fent viatges virtuals des d'Es Poblat i tu ben reals.

Ara he començat a fer les Amèriques a la secció d'Afers Exteriors i te volia demanar una cosa: si saps curiositats i coses que relacionin Argentina i els Països Catalans em podrien enviar un correu i m'ho expliques? En tenc un parell per fer un article sobre aquest país, però no vindria malament informació de primera ma.

Merci i bons viatges!

Isma ha dit...

Àlex, ets com un Fèlix lul·lià del segle XXI! Gràcies per meravellar-te de les coses (aquesta és una actitud vital envejable) i, sobretot, per compartir el que vas veient per aquest món amb els teus lectors.

borja ha dit...

Des de fa dos o tres anys que tenc pensat que abans de morir-me he d'anar a New York. Ara ho tenc un poc més clar, encara.
Merci Àlex.

àlex ha dit...

Estimats,
després del "xute" d'ego que m'heu enviat en dia i mig, només dir-vos que ja us passaré la factura del psicoanalista.
I conyes apart, Nova York no es pot explicar. S'ha de viure.
Talaiòtic: prenc nota de l'encàrrec. Ja et diré coses

Anònim ha dit...

Àlex, saps què passa? Que escrius molt bé (ho direm així) i que escrius sobre Nova York. Gràcies pels teus reportatges i que no minvin!

Maria ha dit...

Jo hi vaig ser aquest agost, i mentre llegia el teu escrit m'hi transportava completament. Aquells dies que tenc més estressats, a vegades m'atur un moment i record ses passejades que vam arribar a fer per la sèptima avinguda. Tothom xerra de sa cinquena, però és que cada una té el seu encant...Merci per tornar-m'hi a portar.

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com