Finalment i després d'una posada en escena prou efectista, s'ha confirmat la notícia més important de l'any a l'Argentina: el nou DT (entrenador) de la selecció nacional de futbol és Diego Armando Maradona.
Just un dia abans del seu aniversari, celebrat per l'Església Maradoniana com el dia de Nadal, la notícia corria a mitjan capvespre de dimecres passat. I com no podia ser d'altra manera la polèmica està servida.
Tema únic de conversa en qualsevol circumstància, hi ha qui pensa que el seu passat d'adiccions múltiples no li permet assumir un càrrec tan important, hi ha qui diu que en realitat qui mourà els fils serà Bilardo a qui han nomenat manager general, hi ha qui diu que el què necessiten els futbolistes és un líder carismàtic a qui no puguin qüestionar i que aquest perfil és indiscutible en el mític "pelusa", altres diuen que és pur màrqueting per vendre més entrades en els amistosos que juga la selecció arreu del món i generen una quantiat de doblers astronòmica. I fins i tot hi ha qui diu que la decisió és una cortina de fum del govern per desviar l'atenció d'altres temes més importants com la nacionalització del sistema privat de salut.
El fet és que fa dos dies que a la CNN l'única notícia que surt en referència a l'Argentina és la de Maradona
4 comentaris:
Grandeeeeeeee Diegoooo!!! jejeje
A veure com acaba aquest experiment!
Carlos,
jo de futbol no hi entenc una merda, i en Cice -a qui consider un entès en la matèria fa un parell de dies deia que preferia Bianchi.
El fet però és que el dia que es va fer pública la decisió era en un curs a la feina i un dels temes era lideratge i la notícia em va venir de puta mare per encetar una discussió prou interessant sobre les caracterísitiques d'un líder.
A vam què passa.
Hola Alex,
sense cap dubte, en Maradona es un lider carismatic per molta gent.
Si es aixi amb totes les drogues que s'ha fotut i tot el que ha passat, imagina't si no ho hagues estat...
Ep! El bloc va a ritme de creuer...
Pensava que seria en Bianchi perquè era l'aposta més fiable. Un home que ho ha guanyat tot amb el Boca i que mai ha entrenat "la mayor" (tot i que amb l'Atlético de Madrid no va fer res). L'aposta de Maradona, que és la més arriscada de totes les opcions que hi havia (i amb molta diferència), la veig parcialment tal com dius que diuen, però tot junt: Bilardo mourà fils, els camps estaran plens i s'ha creat molta expectació arreu del món (crec que la Sexta ja ha comprat els drets a l'estat espanyol del primer amistós) i ara parlem de futbol en lloc de la nacionalització de pensions (o la de salut, que dius; jo no en sabia res, d'aquesta). La decisió és arriscada, però mínim són dos anys de beneficis extraesportius, ni que sigui a còpia d'escàndols, que sempre creen expectació. Fins al mundial, que ja veurem què passa en l'àmbit esportiu, que entre que Bilardo és més vell que Luis Aragonés, i Maradona és el sogre d'Agüero, va enviar Messi a la merda i va ser despatxat ràpid en els dos equips que va entrenar, ja fa més de deu anys.
Però si la cosa surt bé...
Publica un comentari a l'entrada