dissabte, 21 de juny del 2008

Nou fitxage: Caol Ila

Com que el cap de setmana presantjoaner es presenta fred i plujós, convida a quedar-se a casa amb l'estufa encesa. Aprofitant que davant del dentista que m'acaba de deixar mitja boca anestesiada hi ha una botiga de vins -Vinoteca Mundo- que sempre em crida l'atenció per un cartell antic de Marqués de Griñón (supòs que de l'època del 1 a 1, quan els argentins anàven pel món subvencionats per la política canviària den Menem i sortia més barat comprar vins espanyols que de Mendoza), aprofitant la carambola idò, decidesc entar-hi a donar-me un capritx.

Entr decidit i deman quins maltes tenen. Pel què he anat veient fins ara a supers i botigues, dominen àmpliament Chivas, Ballantine's, JB's i Johnnie Walkers diversos, apart de la versió local del whisky-de-menys-de-mil-peles anomentat blender's pride (blender's shame, diria jo). Tot un repte, al país del desabastiment i del tipus de canvi fluctuant, pens, trobar una bona compra.

La sorpresa però s'esedevé després d'haver repassat els clàssics Glenfiddich i Glenlivet ja que resulta que m'apareix madona amb un bòtil de Caol Ila de 12 anys i un Talisker també de 12 anys. La diferència entre els dos, tot i compartir trets comuns als Whiskies d'illa -forts, amb gust de fum, torba i d'aire de la mar- és en el preu. Mentres que el Caol Ila me l'ofereixen a un preu possiblement més barat que a Escòcia, el Talisker, vés a saber per quines ocultes raons de mercat, cotitza al doble. No hi tenc res, en contra del Talisker. De fet va quedar finalista en el concurs que fa uns quants estius vam armar durant un memorable viatge per Escòcia, però clar, amb la diferència de preu, puc acabar d'arrodonir el cap de setmana amb un parell de montecristos del num. 4 i un bòtil de Bombay Sapphire, aconseguit a més, a preu de Xoriguer.

En haver sopat, el ritual d'encetar el bòtil, abocar-ne el primer glop, observar-lo a contrallum, ensumar i tastar. Que n'és de bó!

2 comentaris:

Maria ha dit...

Entenc ben poc de licors i whiskys... però record que durant el meu Erasmus a Escòcia vam fer 'tour' i vam visitar la destil·leria Talisker, a l'illa d'Skye enmig del no res!

àlex ha dit...

Jo també vaig visitar Skye i tot i que era a l'agost en guard un record de feréstega soledat, ben igual que a l'arxipèlag de les Orkney, on hi ha la destil.leria del Highland Park. Per jo un dels millors.
En tots aquests casos, el principal mèrit d'aquestes detil.leries és que et transmeten el caràcter, el paisatge, la terra, el cel ennuvolat, la torba, la mar, el verd a cada glop. Ben igual que els bons vins.

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com