diumenge, 8 de juny de 2008

El taxista melòman

Dijous, 8:45 del matí. Vaig just per arribar a una reunió de feina i no tenc temps ni ànims per agafar el subte. Per sort, el parc de taxis de Buenos Aires és extens i en un parell de minuts ja n'he trobat un.
Mig adormit i arrufat pel fred matiner i amb poque xarrera abans del primer cafè, el taxista fa un parell d'intents d'encetar conversa. Davant la meva poca receptivitat, opta pel monòleg a partir de l'anècdota d'una clienta que li va explicar com en un intent de robatori li van rebentar a tirs els vidres fumtas del cotxe per veure millor què hi duia a dins. Ja està!, pens jo, a punt per un discurs políticament incorrecte sobre violència, inseguretat i feblesa del sistema policial i judicial. I no vaig errat del tot: amolla una parell de sentències definitives: "señor no es que todos los pibes que limpian vidrios en el semaforo sean chorros señor, pero lo que pasa es que entre ellos señor se esconden los chorros y a la que te descuidás te sacan la pipa señor".
En plena narració d'un altre dia, quan va ser testimoni de com assaltàven a una dona en un semàfor i en anar a fer la denúncia a la comissaria no li feren ni puta cas "porque yo señor, mientras la estan robando no hago nada, no me vayan a balear a mí señor, pero luego me fuí a la comisaria para... " queda aturat del cop i apujant el volum de la ràdio al màxim exclama !este es Mussorgski! i del cop, la conversa -el monòleg- fa un gir inesperat cap als compositors russos del segle XIX i especialment a la superioritat indiscutible de Mussorgski i Rimski-Korsakov enfornt de Txaikovski. Segons ell, els primers van cometre l'error de fer música massa moderna per la seva època, en canvi l'altre va saber llegir millor els gustos del moment. Tot i així, ell opina que sí, que d'acord, que molt de llac dels cignes i molt de trencanous, però com els altres dos res de res. I per acabar de reblar el clau, amolla: "además, hoy dia sabemos que Txaikovski le quitó los amantes a su hermana señor... o sea que era puto,... homosexual, señor. Hará un par de meses, venia en la revista time un artículo, por lastima no lo guardé, señor, resulta que los norteamericanos descubrieron que lo de la homosexualidad es genético, señor. Estos norteamericanos! se habrán mandado cualquier macana en Irak y en Afganistan, señor, pero no se puede negar que a nivel científico no les gana nadie!"

Just en el moment d'arribar a la feina, mentre m'estava cobrant, desitjant l'habitual bon dia -els taxistes porteños són infinitament més amables que els barcelonins i els madrilenys- adornat amb un "fue un placer llevarlo señor" el locutor de ràdio ens informa als dos -ara jo també totalment enganxat- que acabam de sentir un fragment del poema Finlàndia de Jean Sibelius .
Com no podria ser d'altra manera el taxista melòman s'acomidada: "ah! Sibelius! otro de los grandes!"

2 comentaris:

Maria ha dit...

M'ha agradat la mar aquesta història! Acab de descobrir aquest bloc, ja m'aniré passant que el trob ben interessant.

http://mariacardona.wordpress.com

àlex ha dit...

Benvinguda!

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com