diumenge, 1 de juny de 2008

2,5 milions

Llegesc al diario insular que el Menorca Bàsquet reclama a les diverses administracions públiques, (és a dir: als pagadors d’impostos illencs, en definitiva) un total de 2,5 milions d’euros que sembla esser que li deuen en virtut de diversos convenis que es van signar ara fa un any –en plena campanya electoral- amb aquestes adminsitracions.
Posant per endavant les meves escasses simpaties per determinats personatges i representacions de l’ideari col.lectiu que simbolitza aquest club, així com el meu nul interès en el básquet professional, voldria només fer un parell de reflexions sobre el tema, en qualitat de cofinançador de la festa:

Després de –si no vaig errat- tres anys seguits a la primera lliga europea (així és com s’autoproclama l’ACB) i d’un procés de professionalització de l’equip, ¿voleu dir que no és hora de començar a pensar en fer una passa més i professionalitzar/privatitzar també el compte de resultats?
Especialment, en un moment en què els comptes publics de la comunitat autònoma sembla que no es troben en un context d’especial exhuberància, i quan el context macroeconòmic –la crisi que ara ja no dubta ningú que s’ha desfermat- induiria a pensar –en termes keynessians clàssics- que el què hauria de fer l’estat és dedicar la despesa pública a mirar d’incentivar l’activiatat econòmica –via obra pública per exemple- en comptes de pagar subsidis que en el millor dels casos serveixen per generar un parell de dotzenes de llocs de treball.
Finalment, i per posar-ho en context amb la realitat que ara mateix estic vivint, una comparació: des de l’any 2001, l’estat argentí té en marxa un pla d’assistència a les famílies sense ingressos econòmics regulars anomenat “plan jefes y jefas de família”. Mitjançant aquest instrument, cada més els cap de família reben un ajut econòmic per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació. Amb els doblers que li devem els contribuents illencs al Menorca Bàsquet, es paga el menjar de 50.000 famílies durant un mes.

Amb les meves més sinceres disculpes a la mitja dotzena de lectors de bloc amb simpaties lasallistes.

3 comentaris:

shagui ha dit...

Ei Àlex,

estic totalment d'acord amb lo que dius. És clar que açò és insostenible i difícilment justificable des des punt de vista racional. Solució? com bé comentes s'hauria de tendir a sa total o quasi total privatització per tirar endavant es projecte mitjançant un sponsor que apostés fort i deixar de dependre de ses institucions. És viable? Sí, però sincerament crec que és molt difícil que hi hagi algun sponsor que pugui garantir un presupost amb garanties per mantenir-se a sa lliga ACB. Conclusió: cada cop es farà menys sostenible i acabarà baixant com a mal menor....

àlex ha dit...

No estic d'acord amb sa teva visió pessimista respecte a un sponsor amb prou potencial econòmic.
És evident que és molt difícil trobar-lo a Menorca -impossible diria jo- i per altra banda també serà complicat que segueixin essent empreses relacionades amb el sector dels blocs i les teules, vist el panorama econòmic actual.
Ara bé: qui diu que no hi pot haver un Iberia Menorca, o un BBVA Menorca o un la Caixa Menorca, etc,...?

shagui ha dit...

impossible no, però difícil que aquests monstres financers apostessin per un club com Menorca....í tampoc el hi fa cap falta....tot i això, pitjors coses s'han vist!! i evidentment, si volen ho poden fer sense passar cap pena i posant una pasta del quinze, però no ho crec...

Abrassus

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com