diumenge, 19 de juliol de 2009

Segona Transició

En un parell de fosquets d’hivern he enllestit la feina de canviar de format tota la meva discoteca. Zu atraptu arte, Com un puny, El último verdugo, So far away, Two young lovers, Paloma, L’ombelico del mondo, Sweet Jane o Rock & Roll Star i així fins a 71,5 dies seguits de música, 14 Gb i escaig, segons les estadístiques de la maquineta. Acab de tancar tota la meva discoteca dins una caixeta de metall i vidre que em cap a qualsevol butxaca. Des del primer CD que vaig comprar Mark Knopfler – Screenpalying fins al darrer que m’han regalat Espina – Tots es pops moren a sa vorera, passant per la música –poca- baixada o comprada –encara menys- per internet.
Segona transició en vint anys. Encara record haver comprat un disc de vinil de Dire Straits i que el format de la meva infantesa va ser la cinta de casset –pirateria prehistòrica abans de l’SGAE-.
I fa un parell de setmanes em va sorprendre la sorpresa de la meva germana petita i les seves amigues, nascudes al tombant de segle, en escoltar i sobretot veure com funicionava un tocadiscos amb el seu característic fergit i la pua mig feta malbé que salta bastant seguit. Justament el matiex tocadiscos on vaig viure la primera transició tecnològica. Mark Knopfler i Dire Straits, Vinil i CD.

Tenc la impressió que entre aquesta segona transició i la propera no passarà tan de temps. Amb la generalització de la Wi-Fi de banda ampla i els dispositius mòbils, no ho crec,...

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com