dijous, 9 de juliol de 2009

Cada 9 de juliol,...

a l'Argentina i a Ciutadella és festa. Uns celebram la independència d'espanya i els altres s'any de sa desgràcia. I cada dos anys també, aprofiten la data per donar a conèixer els nous membres de la junta de caixers de Sant Joan.
Us presentam el nou caixer senyor



Sobren els comentaris

11 comentaris:

Isma ha dit...

Va lluent!
I com a caixer casat sembla que sortirà en Valeriano Allès (els comentaris també hi sobren).

Anònim ha dit...

Au idò, esteim arreglats!

tarantamocos ha dit...

Jo m'he perdut qualque cosa. nam envant o enrera?.
per cert, quin des dos és es nou caixer senyor??
i esteu segurs "que pagan sus impuestos"??

Anònim ha dit...

El caixer senyor és el que està dret dalt la paret

àlex ha dit...

Gràcies anònim. Curiosa, si més no, la seva invocació europea. El camí de sant joan de missa també deu ser europa?.
Sort que la festa no la fan els caixers

Barretinaire ha dit...

Ja tenc ganes de veure es pròxim Sant Joan només per veure quina cara fa anant montat a cavall entre tant de "plebeu" aquest personatge.

Hi havia cap candidat pitjor a caixer senyor?

Al manco hem de dir que s'escena des camí de cavalls té un cert toc humorístic...

Caixera fadrina ha dit...

Els comentaris sobren però és ben cert i demostrable que les festes de sant Joan representen un món ja superat, una estructura social traspassada i etcèteres...

àlex ha dit...

I tant caixera, i tant. Però i lo que xalam? I no dic aplaudint el noble caixer que ens mira des de dalt el balcó ni pessigant-nos per plorar al darrer toc, sinó amb la festa personal i íntima de cadascú, feta de bars, bromes, enrocades, menjar i beure, música, cavalls, complicitats i amics,...

Joel ha dit...

Evidentment, Àlex. Voler quedar enrocats em una manera d'entendre la festa com la del melao del vídeo és fer-se mal. I sense bars, bromes, complicitats, amics... cal anar a Ciutadella, evidentment que no.
Que seria de sant Joan sense els teus polos de llimona o manduixa, o l'any que "les claus de l'associacio de veins van caure a la mar", o l'any que vas entrar a ca na Fina exultant i preguntant: aquest no és del PP?
Idò.

àlex ha dit...

I sense els granissats de cafè, el cambrer de l'Aurora embullat amb el canvi, els calabacins per sis, en Bep Quely sense veu, es mecanisme de servessa i dos interins valencians des ramis o des quadrado assenyalant n'Àngel darrerar el cossi de gin amb llimonada i dient: eixe home és del poble.
I per cert estimat, me sap greu contradir-te però les claus no van caure a la mar: va ser n'Isma, mesquí, que les duia i morí ofegat a baixamar,... tot just l'altre dia ho recordàvem.

Joel ha dit...

Molt bona, estic rient...
PD: I aquell "botones" ben mèrvel a sa Xerxa, recordes?

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com