a l'Argentina i a Ciutadella és festa. Uns celebram la independència d'espanya i els altres s'any de sa desgràcia. I cada dos anys també, aprofiten la data per donar a conèixer els nous membres de la junta de caixers de Sant Joan.
Us presentam el nou caixer senyor
Sobren els comentaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
11 comentaris:
Va lluent!
I com a caixer casat sembla que sortirà en Valeriano Allès (els comentaris també hi sobren).
Au idò, esteim arreglats!
Jo m'he perdut qualque cosa. nam envant o enrera?.
per cert, quin des dos és es nou caixer senyor??
i esteu segurs "que pagan sus impuestos"??
El caixer senyor és el que està dret dalt la paret
Gràcies anònim. Curiosa, si més no, la seva invocació europea. El camí de sant joan de missa també deu ser europa?.
Sort que la festa no la fan els caixers
Ja tenc ganes de veure es pròxim Sant Joan només per veure quina cara fa anant montat a cavall entre tant de "plebeu" aquest personatge.
Hi havia cap candidat pitjor a caixer senyor?
Al manco hem de dir que s'escena des camí de cavalls té un cert toc humorístic...
Els comentaris sobren però és ben cert i demostrable que les festes de sant Joan representen un món ja superat, una estructura social traspassada i etcèteres...
I tant caixera, i tant. Però i lo que xalam? I no dic aplaudint el noble caixer que ens mira des de dalt el balcó ni pessigant-nos per plorar al darrer toc, sinó amb la festa personal i íntima de cadascú, feta de bars, bromes, enrocades, menjar i beure, música, cavalls, complicitats i amics,...
Evidentment, Àlex. Voler quedar enrocats em una manera d'entendre la festa com la del melao del vídeo és fer-se mal. I sense bars, bromes, complicitats, amics... cal anar a Ciutadella, evidentment que no.
Que seria de sant Joan sense els teus polos de llimona o manduixa, o l'any que "les claus de l'associacio de veins van caure a la mar", o l'any que vas entrar a ca na Fina exultant i preguntant: aquest no és del PP?
Idò.
I sense els granissats de cafè, el cambrer de l'Aurora embullat amb el canvi, els calabacins per sis, en Bep Quely sense veu, es mecanisme de servessa i dos interins valencians des ramis o des quadrado assenyalant n'Àngel darrerar el cossi de gin amb llimonada i dient: eixe home és del poble.
I per cert estimat, me sap greu contradir-te però les claus no van caure a la mar: va ser n'Isma, mesquí, que les duia i morí ofegat a baixamar,... tot just l'altre dia ho recordàvem.
Molt bona, estic rient...
PD: I aquell "botones" ben mèrvel a sa Xerxa, recordes?
Publica un comentari a l'entrada