diumenge, 19 de setembre del 2010

Connectivitat, competitivitat i transport aeri

(Nova entrada a Xalandria.cat)

Sembla que en aquests dies de realisme i crisi on -finalment- tots els organismes de l'estat han posat fil a l'agulla de retallar despesa d'allà on sigui, torna al debat ¿públic? la qüestió de les subvencions al transport aeri de Menorca. Es veu que el ministre espanyol del ram ha decidit que la factura que paga en concepte de descomptes de resident és massa cara i mira de trobar-hi solucions. Com era previsible, les forces vives del país (de Menorca, vull dir) han posat el crit al cel i es preparen per la enèssima i ínfima batalla per defensar “lo nostro”. El arguments, hem de suposar, seran els mateixos de sempre. Repasem-los: el concepte d'inuslaritat, la falta d'inversions en altres mitjans de transport (AVE i autovies, per exemple), el sobrecost que suposa pels a voltes afortunats i de vegades desgraciats illencs tenir accés a coca-coles i quimioteràpia, a pernil de jabugo i jerseis de zara, a quintos i mitjanes Damm, a i-phones i play-stations,.... Res de nou, de moment, ni tan sols cap tímida menció per exemple a la qüestió del dèficit fiscal -els 3.000 euros, el mig milió de peles per cap i per any, que cada menorquí paga en promig d'excés d'impostos i que van al sac de la solidariatat interregional-. Ep que aquí el debat era sobre els bitllets d'avió i ara tu vens a embullar amb arguments separatistes i radicals!

Sense pretendre donar consell als nostres polítics ni a la societat civil/forces vives que tornaran a treure -ara que ve s'hivern- pancartes, rodes de premsa i comunicats per defensar com a mínim l'statu quo del tema, me permet la llibertat de dir-hi la meva.

Partint d'una base on l'estat subvencionava el 25% del preu final dels bitllets d'avió als residents, els compromisos i conjuntures polítiques de diferents moments -a Palma i sobretot a Madrid- s'han anat encadenant al llarg del temps per acabar amb una situació actual on el nivell de subvenció ha arribat fins al 50% . De manera més o manco simètrica, i com resulta evident a qualsevol estudiant de primer d'economia, els preus aplicats per les línies aèries han anat pujant amb la mateixa intensitat, donant com a resultat final una situació triplement perversa: la factura per l'estat és cada vegada més pesada (el 25% de 100 euros són 25 i el 50% de 300 són 150). Els residents de primera classe (amb passaport d'un estat membre de la UE) paguen si fa no fa el mateix en termes relatius. I els residents extraeuropeus de segona i els incauts turistes que volen venir a passar uns dies gastant als nostres apartaments, bars, restaurants i supermercats, pateixen un mercat distorsionat via subvencions que fa que els preus sense descompte de resident siguin, moltes vegades, prohibitius.
Aquesta situació triplement perversa es torna encara una miqueta pitjor si pensam que el descompte de resident tal i com està definit a dia d'avui és una subvenció regressiva. Açò vol dir que qui més es beneficia de la subvenió és qui més viatja, és a dir, grosso modo, qui té més mitjans econòmics. En primera instància, de la subvenció se n'apropien les línies aèries via increments de preus i de manera subsidiària, al cap de l'any qui més viatja, més subvenció acapara.
Tenim, en resum, un sistema que és aparentment deficitari, inequitatiu i inútil en el seu objectiu primari de garantir l'accés a un transport aeri que la nostra societat ha decidit elevar a la categoría de necessitat bàsica. Un sistema que de retruc, cada any deu desincentivar una bona caterva de potencials turistes gallecs, andalusos i bascos, que gairebé pel mateix preu poden volar a Nova York.

Fer una repassada a la programació de vols de l'aeroport de Menorca dóna una imatge prou paradoxal de la situació actual. ¿Qualcú s'ha aturat mai a pensar perquè hi ha disponibles més vols a aeroports alemanys que a destins espanyols un diumenge 19 de setembre qualsevol? Tenint en compte que els vols a Alemanya no tenen subvencions ni descomptes i que tampoc són operats per companyies públiques, sembla bastant curiós, no?.
Per altra banda, ¿com és que el preu d'un bitllet València-Menorca triplica un Madrid-València operat per la mateixa companyia i -si fa no fa- la mateixa distància?. Els economistes tenim una resposta que cotitza molt alt en el nostre particular santoral: Ah! La Competència! Perquè resulta que de València a Madrid hi pots anar amb els CRJ-200 d'Air Nostrum però també amb els 737-800 de Ryanair i amb els Alaria de Renfe i clar, posats a triar, la gent tria, les empreses competeixen i els preus s'ajusten a la demanda.
Encara més, ¿què fa que durant els mesos de juliol i agost Spanair, Air Europa i Vueling es dediquin a posar avions i més avions per venir a Menorca des de Barcelona i Madrid, per exemple? Un altre guest star econòmic: La Demanda!
Finalment: ¿és que ningú no s'ha adonat que el veritable problema del transport aeri és que Menorca no té cap connexió directa amb 3 dels 4 majors hubs intercontinentals d'Europa?. Aquest és l'autèntic escàndol. I si no demanau-ho, als assistents a la darrera Menorca TechTalk que vingueren des de San Francisco o Beijing i que encara no entenen com és que una vegada arribats a Europa, encara van haver de fer dos vols més: Londres/París/Frankfurt-Barcelona/Madrid-Menorca, quan a Mallorca, a Eivissa, a Corfú o a Còrsega hi podrien haver arribat amb un únic bot. L'autèntic drama senyors, és que som a 3 o més aeroports de distància del món, quan hauríem de ser-ne a 2.

Fins aquí, la part fàcil, la llista de coses que -en la meva modesta opinió- no estan bé d'aquest model. Ens queda pendent el tema de què feim amb el Pepiño Blanco de torn que ens diu que hem de reduïr la despesa d'unes subvencions que ja hem vist que cometen el doble pecat de la inequitat i el dèficit. I encara més important (perquè els ministres passen però les societats queden): el tema de quin model de foment del transport aeri volem?
Perquè tan clar com els arguments dels paràgrafs anteriors és també que un model basat únicament en la llei del mercat donarà resultats que ens semblaran a la majoria, insatisfactoris amb molts vols durant els mesos de temporada alta i cap -literalment cap- els dimarts, dimecres i dijous matí de per exemple els mesos de desembre i febrer. I per tant caldria pensar un model diferent, si és que aquest no ens agrada. Vet aquí les meves propostes:
1.- Abolició de la subenció indiscriminada per residents (residents de primera vull dir, que ja hem vist que extreuropeus no compten). Jo no vull que ningú em subvencioni per volar cap a o des de Menorca, vull pagar menys impostos i que la política de foment del transport aeri segueixi paràmetres de racionalitat econòmica, equitat social i foment de la connectivitat.
2.- Un sistema de desgravacions fiscals per un nombre limitat de vols anuals per aquelles persones amb nivells de renda més baixos. Ningú hauria de rebre subvencions per fer més de 10/12 vols anuals, ja que d'altra manera, tendim a caure en la paradoxa del bé públic: com que és de tothom i el seu ús és molt barat, acabam atrapats en la trampa de l'abús. A més, el fet de lligar l'incentiu amb la declaració de renda ens ajudarà a assegurar-nos que els nostres estimats conciutadans no s'oblidin de les seves obligacions fiscals.
3.- Subvencions sobre el preu complet del passatge a col.lectius de passatgers específics: estudiants, malalts que requeriexen tractaments complexos i els seus familiars, esportistes, diputats i senadors en exercici de les seves funcions,...
4.- Negociar directament amb determinades línies aèries acords de subvencions puntuals i amb definició estratègica: Iberia/British Airways amb Madrid i Londres-Heathrow, Lufthansa amb Frankfurt i Múnic, AirFrance/KLM amb Paris Charles de Gaulle. Amb dues condicions: que els vols tenguin caràcter anual i amb combinació d'horaris amb la programació intercontinental.
3.-Subvencions estacionals contracícliques (és a dir, en els mesos on hi ha manco demanda) per aquelles línies aèries que mantinguin els enllaços amb Barcelona, Palma, València, Londres, Paris, Frankfurt, Milà i Madrid durant tot l'any.
4.- Convenis de col.laboració puntuals amb operadors low cost per incentivar mercats turístics estratègics: Praga, Berlín, Lió, Roma, Moscou.
En el cas dels punts referents a convenis amb línies aèries i per tal d'incentivar la competència, cada vegada que un nou operador vulgui entrar a competir en una determinada ruta, l'import total de la subvenció es dividir entre els dos participants, de manera que aquesta actui com un mecanisme d'incentiu a la permanència.

Em falten les dades concretes del cost de l'actual estructura de subsidis, però estic convençut que el resultat final de destinar el mateix nivell de despesa actual a aquesta nova forma de distribució tindria efectes col.laterals positius i clarament mesurables a curt termini. Tot i que puntualment açò vulgui dir que a qualcun dels lectors d'aquest bloc se li encarís un poquet el preu del bitllet promig. Segur que als lectors que vivim fora de Menorca ens compensaria. I a voltros també, feis-me cas.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Com et deia pel Twitter. L'article és molt bo i hi estic totalment d'acord. No deixa de ser curiós que els bitllets més barats es troben en una de les poques línies on hi ha competència BCN_MAó
Cada any m'ho mir i sempre és més barat fer Easyjet Liv-BCN i spainair-Air Europa BCN-MAO que fer un Eeasyjet LIV-Palma i després air nostrum Palma Maó.

Tota la moguda que hi va haver fer cosa de 10 anys per un transport aeri digne crec que partia d'un principi erroni. El plantejament en el fons era que "el mercat" no funciona i que cal "intervenció pública" per compensar les seves deficiències. El problema que no van preveure és que l'estat tampoc funciona, més aviat ho espanya encara més.

Val a dir però que els plantejaments de la plataforma tenien el seu sentit. Mai van reclamar un augment del descompte de resident sinó la declaració del servei públic, que ben aplicat podria fer front a alguns de les incongruències que planteges. L'augment del descompte va ser una promesa electorat del papà noel alias ZP.

S´hauria d'haver plantejat des d'un primer moment una solució més "liberal". Una cosa és clara les companyies de baix cost han abaratit els preus dels bitllets més que els descomptes de resident.

Olmo ha dit...

Bravo, Àlex. Ni h posaria ni hi llevaria ni un punt ni una coma. El que s'ha de fer és que els bitllets siguin més barats, i no més i més subvencions que, com molt bé dius, beneficien les companyies aèries i perjudiquen (i molt) els visitants (els meus sogres han d'estalviar durant mesos per poder venir a veure sa néta), els turistes i els extracomunitaris. Bé, una cosa sí que hi canviaria: afegiria Àmsterdam, amb moltes connexions amb Àfrica i l'Índic (dilluns gaudiré l'experiència) i no em justificaria per anar-me'n per les branques. El bloc és teu i hi escrius el que et dóna la gana, no? Mentre no insultis el rei...

Joel ha dit...

Àlex, brillant. Aquest article teu hauria de ser llegit i considerat per a qualsevol acció o iniciativa que es vulgui dur a terme pels nostres governants, i també pels votants.

ipelegri ha dit...

Enhorabona! Has fet una reflexió brillant que, com diu en Joel, no hauria de caure en l'oblit. Malauradament, a Menorca, sembla que les úniques veus autoritzades a fer de maitres a penser són d'origen castrense, eclesiàstic o senyorial,i quan el que senten no els interessa es fan els suecs (que li ho demanin a en Guillem López Casasnoves).
A nivell anecdòtic, el teu escrit m'ha fet recordar que per al proper dia 2 d'octubre, d'un vol Menorca-Mallorca-València (i tornada al dia següent, en connexió directa), me'n demanaven 400 euros si volia el bitllet "normal" per poder-lo canviar en cas de necessitat! Al final viatjaré amb una mini que no admet cap canvi i... ja veurem!

Sense espoli/dèficit fiscal i amb una classe política un poc més competent, la solució canària de fer-se una companyia pròpia la veus viable?

Santi ha dit...

Magistral, Àlex, és un anàlisi fabulós. M'ha encantat el tema del nombre d'aeroports de distància respecte al món.

Hi afegiré una anècdota: del trajecte Addis Abeba - Menorca, el temps d'espera més gran (6 hores !!) va ser esperant el trajecte BCN - Maó, quan podria haver vingut directament des de Frankfurt si hi hagués hagut combinació.

àlex ha dit...

Isma,
la sol.lució canària presenta un parell de particularitats que no fa fan fàcilment extrapolable a Menorca. En primer lloc, Binter Canarias és una empresa bàsicament de vols interinsulars -no oblidem que Canàries és bastant avall i bastant enmig de l'Atlàntic- i té dues illes amb demografia i pes turístic més o manco assimilables a Mallorca. Entre Tenerife i Gran Canaria i ha prou tràfic diari per assegurar la rendibilitat d'un pont aeri.
Per altra banda, l'empresa és de capital 100% privat la qual cosa és coherent amb el fet que una de les millors maneres de que les coses funcioni bé és que siguin negoci i hi hagi gent interessada a jugar-s'hi els doblers.

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com