Tenc un company de classe tan raru que per reivindicar el seu orígen alemany i el fet fundacional que el va marcar quan tenia 11 anys i son pare el va dur a veure entrenar la selecció de la RFA a la concentració de Córdoba, es dedica a fer regals als seus fills argentins quan alemanya guanya algún partit de la copa del món.
Setmanes abans del letal encreuament de quarts, ja li vam advertir que la seva política acabaria generant un problema escolar als seus fills i avui s'ha confirmat la tragèdia. No em cansaré de repetir que no en tenc ni puta idea de futbol, però avui que potser per primera vegada en aquest mundial hem jugat contra un equip en sèriu els alemanys mos han passat per damunt con una Panzer-Divisionen.
Després de passar el dia d'ahir celebrant la derrota de Brasil -cosa que em va permetre explicar per analogia molts dels meus sentiments politico-futbolístics a argentins descreguts- avui toca autocrítica i potser és que ni erem tan l'hòstia com els peridistes ens havíen fet creure, ni ara Maradona i companyia són una colla d'inútils i drogadictes. Però bé: el futbol es viu així, molta passió i poca raó.
Ja està: siamo fuori de la copa, tristeza nao tem fim -per dir-ho amb els termes que hem emprat fins a cansar-nos per enfotren's d'italians i brasilers. Només ens queda idò alentar els germans de la República Oriental de l'Uruguai i desitjar calladament que els deustchlander rematin la seva feina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Legal
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com
2 comentaris:
Àlex, pensa que en el fons ets un afortunat. Jo no tenc ni tan sols una selecció per plànyer. Tu en tens una de les dues.
Ja ho pots ben dir: se'm fa difícil descriure la sensació propera a l'emoció en sentir l'himne nacional abans del partit. Molt i molt raru
Publica un comentari a l'entrada