dimarts, 22 de juny de 2010

3.- Hel.làs

Tenc uns companys de feina tan rarus que el dia del partit fan servir els plasmes de la sala de videoconferències i els projectors de presentacions per sintonitzar el senyal de cable i veure el partit, disfressats amb gorres, camisetes, bufandes i collars blanc i blaus.

Tot i que l'ambient quan falten 15 minuts és qualsevol cosa menys un ambient de feina de manera que no ens queda alternativa que dexiar-ho tot i cercar lloc davant la pantalla, hi ha un cert nivell de contenció, que fa per exemple que la gent no canti l'himne.

La primera part és un poc passar pena, seguim jugant contra equips que li posen un marcador an Messi i el tenen cruixit sense deixar-lo jugar, però a diferència dels altres partits, la resta de l'equip no acaba de trabar-li la clau de volta al tema.

A la mitja part hi ha cares llargues, no acabam d'arrencar i tot i que esteim classificats, l'equip no enamora. També és cert, com s'encarrega de matitzar un entès, que jugam amb 7 canvis respecte als partits anteriors, i que no hi ha en Tévez, ni en Mascherano, però igual: voldriem un joc esplèndid sempre.

Els primers quinze minuts de la segona part són un poc acollonidors, sense arribar al punt de patir, però se sent en l'ambient que la defensa no acaba de funcionar o contra un equip seriós -el mundial arrenca a vuitens- patirem.

El sector boca juniors de la oficina inicia la campanya pro-Palermo, abans fins i tot que marquem el primer i la cosa s'aclareixi un poc.

I finalment, Maradona que no volia posar-lo accedeix als desitjos de l'afició que reacciona aplaudint-lo. Abans fins i tot que, de rebot, foti el gol.

I com els hi explic jo ara als companys qui era en Julio Salinas?

Legal

Creative Commons License
obra de Binibloc està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 2.5 Argentina de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a binibloc.blogspot.com