De lo nou i de lo vell, de lo efímer i de lo permanent,...

Dia de celebracions i de bons desitjos per les dates que s'atraquen, el nadal -cristià-, el janucà -jueu-, els solsticis -d'estiu al sud-, -d'hivern al nord-, per la lliga de Boca Juniors. El clima acompanya i els petards de la celebració xeneize donen a tot plegat un ambient de Nit de Sant Joan que no puc ni vull deixar perdre. Així que jo també m'afegesc a la celebració i a falta de cavalls, arm un festeret a la terrassa de casa mentres el fosquet s'allarga i arriba l'hora de pegar-li foc. Aprofit per obrir una caixa que fa molt de temps que està tancada i me dedic a fer una estona de replec de trastos vells, de moments efímers, de coses que ja no serveixen, de combustible per aquest modest festeret de terrassa portenya. I llavors la màgia transformadora del foc, la destrucció i la creació, la purificació, les cendres que seran fertilitzant, l'embruix de les flames mai quietes sempre canviants, de mil colors, formes i olors. Com un al.lot qued embruixat contemplant-lo. Botar-hi per damunt seria massa fàcil, però quan després d'una bona estona i unes quants golps a la seva salut només hi queden quatre calius, no em puc estar d'amollar-li un raig que me fa sentir furtiu, al.lot, feliç. Serà que em faig vell?

A Buenos Aires s'ha fet ben fosc i el cel ja és plè d'estels. La nit serà curta i com deixa el mestre, avui més que mai,....






Casualitat o no, aquest és el post num 100 de binibloc. Amb el vostre permís m'agaf uns quants dies de vacances. Bon nadal/janucà/solstici a tots i a totes, sobretot a aquells a qui no ho podré dir personalment.

Salut

Àlex