Temptacions Colpistes

Dijous capvespre. Deman un taxi que tenc hora al dentista i faig tard. Generalment, si li dius al taxista que vas apurat ho interpreta com un envit i una qüestió personal i es llença a una carrera d’obstacles contra els autobusos, els altres taxis, camions, 4x4 i utilitaris esquivant forats (“pocitos” en diuen ells) i fent ús dels múltiples carrils de les principals avingudes. El problema és però, que abans d’arribar a l’avinguda del Libertador hem de passar els dos semàfors de que separen la feina del Luna Park i resulta que d’aquí una hora comença l’acte de celebració dels 25 anys de la victòria de Raúl Alfonsin en les primeres eleccions democràtiques després del “proceso”. Entre la nacionalització de les AFJP i el nomenament de Maradona, s’han fet forat en els mitjans de comunicació l’efemèride d’una data que marca una nova etapa en la història del país.
El fet és que per culpa d’aquest acte, creuar els dos semàfors du més de deu minuts i quan ja som a punt d’aconseguir-ho, el taxista –avançada la seixantena i sembla que més emprenyat que jo pel retard- abaixa la finestreta i li diu a un company: “son los radicale. Lo que habria que haser e volver los militare y fusilralos a todo”. No tenc massa temps de pensar-hi perquè la cursa per Libertador és ràpida i en deu minuts més som a cal dentista. Però una vegada assegut i amb l’anestèsia fent efecte a les genives pens en la conversa que aquest matí he sentit entre dues secretàries. Comentant l’enèssim cas de violència (aquesta vegada un policia mort al barri “fuerte apache” un dels més conflictius del “conurbano” construït a meitat dels 70 per allotjar 4.000 famílies procedents d’una villa miseria i habitat avui en dia per prop de 50.000 persones) una d’elles amolla: “yo lo que haría es mandar a la fuerza aérea a bombardearlo y después si quieren que se quejen los de recursos humanos” l’altra hi està d’acord però la corregeix “querrás decir los de derechos humanos, no recursos humanos” “eso, eso derechos humanos”.
Més enllà de l’errada de tonta-del-cul-que-es-passa-el-dia-connectada-a-facebook de confondre recursos humans i drets humans, el què em preocupa és el substrat pseudo-colpista que destil.len tant les paraules de la jove que acabava de néixer quan Alfonsín amb dos collons enviava les juntes militars a judici com del taxista que ni se’n recorda que tal vegada, fa vint i cinc anys el va votar.
Mirau quines coses rares que pens mentres em canvien la pasta d'un queixal...