* que vindria a voler dir: “no m’enredaràs, no”
Després de sis mesos de tràmits Kafkians, aquesta setmana m’ha vingut la primera factura de la llum. No vol dir que dugui mig any sense llum, el què passa és que fins ara qualcú altre (que ni jo, ni el propietari del pis ni la immobiliària sabem qui és) les ha pagat. Suposam per tant, que a partir d’ara, cada dos mesos, arribarà sense més incidències.
I clar, una vegada he llegit el contingut de la factura, entenc com és que qui sigui que hagi pagat les anteriors tampoc no tingués massa frissera per deixar de pagar-les. Tot plegat, dos mesos de consum, una vegada comptats les bonificacions i descomptes per obra i gràcia del totpoderós i protector “Estado Nacional”, la cosa puja a 8,47 pesos (8,35 si pag abans de 10 dies). És a dir, dos mesos d’il.luminació amb bombetes dicròiques, aire condicionat, tele, ordinador, i-pod, carregador de mòbil, termo, nevera i altres aparells costen el mateix que tres llaunes de tònica al Carrefour, la meitat que una entrada de cine el dia de l’espectador, 20 sms o un diari i mig de diumenge.
Està bé, sense el subsidi la broma pujaria 35 pesos (un menú migdia amb cafè) però així i tot, amb aquests preus, qualsevol es dedica a estalviar energia!
De fet aquest hivern un dels productes que més demanda ha tingut en els barris privats del nord ric de la megalòpoli han estat uns calentadors de piscina que funcionen gas i serveixen per mantenir l’aigua calenta tot l’hivern. Ep! i no és que la piscina estigui coberta o que Buenos Aires tengui un clima similar a Rio de Janeiro. Simplement, el gas natural és tan barat que l’improbable plaer de fer una tirada un capvespre d’hivern qualsevol és un luxe a l’abast de tots aquells que tenguin piscina. I sense haver de viatjar a Islandia!
La conseqüència lògica d’aquestes distorsions brutals de preu és que el consum elèctric i de gas es dispara de mes a mes i el dèficit energètic és cada any més gros: la producció de gas nacional més el que compram a Bolivia a preu d’espoli colonial no basta i les centrals elèctriques no donen abast. Però clar, amb aquests preus i un complicadíssim sistema de subvencions creuades per cobrir dèficits de tarifes, a veure qui és el xulo que inverteix en noves centrals i qui és l’imbècil que compra electrodomèstics i bombetes de baix consum. ¿Para qué? ¿para ahorrar en el recibo de la luz y el gas? Dejame de joder!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada