Brutal, impactant, visualment perfecte, millor cada vegada que la tornes a mirar, una banda sonora de dalt de tot, un festival d'actors amb uns Nick Nolte, James Caviezel, Elias Koteas i Sean Penn immensos. Amb diàlegs d'antologia com:
-In this world, a man himself is nothing, and there ain’t another World but this one.
-I’ve seen another world. Sometimes I think it was just my imagination.
-Captain Staros, can you see that mountain? How many men do you think it’s worth? How many lives?
-I’ve killed a man. The worst think you can do,... and nobody can touch me for.
-Have you ever had anyone dying in your arms sir?
Quan Terrence Malick va sortir la sala de muntatge de "The thin red line" conten que tenia nou hores i mitja de película. M'imagin el part que devia suposar acabar amb dues hores i escaig. No m'estranya que la seva filmografia sigui tan curta.
És igual, només els deu primers minuts d'aquesta pel.licula ja el converteixen en un mestre.
2 comentaris:
Jo la vaig veure la mateixa setmana que vaig veure "Salvar al Soldado Ryan". Pots imaginar el contrast.
De totes maneres, alguns dels diàlegs em van sobrar, crec que hi havia filosofia de poca qualitat. En altres paraules, jo hauria tallat una altra hora.
Pere,
no és un pel.licula fàcil de veure, i jo record que la primera vegada que ho vaig fer, vaig soritr del cine amb una sensació ambigua. Però trob que millora després d'haver-la vista unes quantes vegades.
No sé si m'explic. Em passa el mateix amb determinats llibres, n'hi ha que en un moment donat et causen una forta impressió però llavors no aguanten una segona o tercera relectura, i n'hi d'altres en canvi que milloren amb el temps.
Aquesta pel.lícula n'és un gran exemple. Fins i tot les frases de filosofia barata que dius trobar-hi.
Si tens temps i ganes, torna-hi un fosquet llarg d'hivern a veure si et passa el mateix que a jo.
Salut
Publica un comentari a l'entrada