A Buenos Aires els edificis d'una certa categoria, d'una certa importància, tenen el nom de l’arquitecte escrit al portal amb lletres de bronze lluent, brunyit tots els dies, cada dia, pel pedaç incansable del porter, de tots els porters.
El meu carrer n'és ple, i a vegades pens en els meus amics arquitectes i en que està de conya que es reivindiqui d’aquesta manera el seu art.
3 comentaris:
Temps era temps! Avui en dia crec que per molt que es recuperés aquesta sana costum de signar ets edificis, molts dets arquitectes cedirien per tan de no veure's en es compromís de justificar un munt de ferralla envoltada de ciment Portland. I ja posats a dir entraríem en es tema de sa filosofia arquitectònica de tots es temps, realment quan xerram d'arquitectura xerram d'Art? seria un debat molt interessant de fer reunits al voltant d'una tauleta camilla amb un braseret i unes herbes dolces acompanyant sa vetllada...
Si el teu comentari és qualque mena d'invitació, jo hi pos les herbes. Entre nadal i reis, a Menorca o a Barcelona, quan vulguis i on vulguis.
Saps que és una invitació a una més que esperada trobada! i no passis pena que per sort o desgràcia es minibar de casa n'és ple... jo me'n vaig segurament per st esteve i torn antes de cap d'any a Barcelona, per Menorca no tenc intenció d'anar-hi fins passat festes. Tu manes!
Publica un comentari a l'entrada