...de l’opressió d’un poble no és l’opressor sinó el qui, podent-hi posar fi, es fa el desentès, sobretot si porta la fama de campió de Grècia.
Entre els pocs llibres que vaig mudar cap a Buenos Aires, n’hi havia un que ja m’era molt estimat abans de començar a llegir-lo. És el primer volum de la Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides amb traducció de Jaume Berenguer Amenós, en edició bilingüe de l’any 1953 de la fundació Bernat Metge.
Em va caure a les mans l’any passat en plena mudança de ca l’avi i s’àvia i tot d’una em va cridar l’atenció. Amb les presses de la mudança tot just el vaig poder fullejar “si t’agrada, queda'tel” va dir l’avi i així ho vaig fer.
Quan vaig tenir un poc més de tranquil.litat per fullejar-lo, tocar-lo, esnumar-lo, vaig descobrir entre sorprès i intrigat el segell del "Instituto Nacional de Enseñanza, Mahón", amb l’aligot corresponent, la qual cosa em va dur a pensar amb minúsucla satisfacció, que fins i tot en els moments més durs del franquisme, petites illes de resistència cultural aconseguien colar-se en la maquinaria educativa de l’estat. De com va arribar el llibre a ca l’avi, no n’he tret el clar, tot i que tenc qualcuna sospita.
La segona sorpresa va venir quan el vaig començar a llegir. He de confessar que estic profundament enganxat a la prosa de Tucídides i a la manera com desenvolupa la trama de més de trenta anys de plet entre atenesos i espartans. Una prova d’aquesta prosa és la cita que encapçala aquesta entrada del bloc, extreta dels discurs dels Corints davant de l’assamblea espartna. Una altra, aquesta: “La nàutica és un art com qualsevol altre; no permet que un s’hi dediqui a l’atzar i accessòriament; al contrari, és ella que no deixa lleure per a cap altra preocupació accessòria” del discurs de Pèricles als atenesos.
L’únic inconvenient de tot l’episodi és que aquest és només el primer volum, d’un total de 8, tal com vaig comprovar l’altre dia a la pàgina web de la fundació Bernat Metge, que per altra banda no té distribució a l’Argentina, tot i que el seu patró i benefactor en Francesc Cambó i va viure els darrers anys de la seva vida i hi morí el 1947.
Estic apunt d’arribar al final i m’hauré d’esperar una temporada llarga per poder continuar amb la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada