El Luna Park és l’escenari per excel.lència, on s’han oficiat tota casta d’espectacles, musicals -la llista dels artistes que hi han passat és interminable- esportius, teatrals, polítics o sindicals. Sense anar més lluny fa dues setmanes s’hi va celebrar l’aniversari de la creació de l’estat d’Israel i dimarts passat Nestor Krichner hi feia un míting-. Una cosa així com el Palau Sant Jordi però amb 70 anys d’història.
Espai de la meva mitologia musical per obra i gràcia de les cançons d’Andrés Calamaro molt abans d’haver-hi estat, ara hi pas per davant cada dia camí de la feina i precisament en un d’aquests viatges m’hi vaig aturar la setmana passada per donar-li un cop d’ull a la programació i en vaig sortir amb una entrada pel meu primer Luna Park. Contra tot pronòstic, ni Calamaro, ni Charly Garcia, ni Andy Chango, ni Manos de Topo. El meu debut al Luna Park serà d’aquí una estona un concert de la Staatskapelle de Berlín, dirigida per Daniel Barenboim, amb un programa de Malher i Wagner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada