Diumenge matí. Partesc a córrer carrer Billinghurst per avall fins a trobar l’avinguda del Libertador i els boscos de Palermo. Abans d’arribar a la plaça Alemania, pas, com cada setmana, pels carrers serpenjants i increïblement tranquils del barri de les ambaixades.
Sempre m’han fascinat les ambaixades. Potser perquè a les ciutats on he viscut no n’hi havia (el més similar era el consulat francès de sa Costa den Ga i el nord-americà del Passeig de la Bonanova) o per l’atracció de tota la simbologia i el cerimonial que acompanyen la tasca diplomàtica.
En pocs minuts pas per davant d’Itàlia –amb l’edifici un poc com el país, majestuós però demanant a crits una ma de pintura-, de l’Aràbia Saudita –una de les senyeres més belles del món, amb la simitarra i els versicles de l’alcorà sobre un fons verd-, el Líban –una altra bandera preciosa-, Portugal i Grècia paret per paret. Aquestes dues són ambaixades relativament modestes, sense la pompositat o la pretensió de l’ambaixada francesa, clavada enmig de l’avinguda 9 de Julio, o de la Brasilera, a l’avinguda Alvear. Tot just palauets de planta baixa i dos pisos, coberts d’heures i amb uns jardinets deliciosos, que semblaria que en qualsevol moment hi han d’aperéixer les minyones de Mirall Trencat.
M’agrada especialment de grega, amb dos màstils a l’entrada on les senyeres, la nacional i l’europea, llueixen sempre impecables, com acabades d’estrenar. Darrera, els finestrals del què jo imagin la sala d’estar de l’ambaixador, on de gust hi entraria a prendre un tè i a conversar sobre Plató i Aristòtil. On millor que en terra grega per parlar dels clàssics? Com que la colònia grega és més tost escassa, pens que aquesta deu ser una ambaixada tranquil.la i segur que el màxim representant diplomàtic deu tenir temps per prendre el tè amb els seus convidats.
Resulta però, que duc calçons curts, estic començant a suar i encara hi queda una estona bona de córrer. Seguesc fins al cap de cantó de l’avinguda Figeroa Alcorta, on hi ha un altre finestral espectacular al primer pis de la residència de l’ambaixador de la República Oriental de l’Uruguai. Aquest, però, a diferència del seu homòleg grec si que deu tenir un poc més de feina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada