Fa uns quants anys vaig veure jugar Tévez a la Bombonera, quan ell era una jove promesa que encara havia de demostrar-ho tot i jo no tenia ni idea que acabaria vivint a Buenos Aires.
Uns anys més tard, dinant al buffet lliure de l'hotel Princesa Sofia vaig veure la dona de Rafa Márquez -rotja espectacular- servint-se uns llagostins enormes i anant a asseure's al costat del seu marit, amb texans rompunts i look de rock-star.
Ara fa uns mesos em vaig creuar ben bé de casualitat amb en Messi a l'aeroport d'Ezeiza. Ell arribaba i jo partia amb el vol d'Air Europa.
Tots tres els he vist avui per televisió. El dia que he descobert que tenc uns vesins tan rarus que no sé d'on collons s'han tret mitja dotzana de vuvuzeles (es deu escriure així?) que han fet sonar des de les deu del matí fins que ha sonat l'himne nacional a les 15:25 hora local.
Del partit, què n'he de dir? bastant de passar pena sobretot a la segona part, amb un mig camp que no controla la pilota i un Messi que avui no estava inspirat. Tothom diu per aquí que s'està reservant per quan fagi realment falta, però ara que ja jugam el mundial en sèriu i que a la primera errada tornen tots cap a casa, ja el trobam a faltar.
El consol és que amb un equip d'estrelles, sempre et pot sortir una genialitat com la del darrer gol den Tévez i -a vegades- els àrbitres no veuen orasais posicionals que acaben en gol.
El tema però és que ja som a quarts i mos hi espera l'Alemanya que ja ens ha eliminat a la final d'Itàlia 90 i a quarts d'Alemanya 2006.
Ai que patirem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada