2.- Corea del Sud

Tenc uns clients tan rarus que convoquen reunions tot just mitja hora després que acabi el partit a les afores de Buenos Aires.
Primer problema: aconseguir convèncer un taxista o remisero que sortim cap allà aproximadament al minut 85 de partit. Feina complicada i que me costa un parell d'hores i una generosa propina el dia abans.
Segon problema: ben igual que jo, i tenint en compte que el partit es juga a les 8:30 del matí hora local, quan s'acabi, centenars de milers de cotxes sortiran als carrers camí de la feina. L'embús pot ser fenomenal.
Tercer problema, aixecar-se prest no ja per anar a fer feina sinó per veure un partit de futbol. Té collons la cosa.
Al final m'aixec quan ja fa uns minuts que va el partit i pos la tele just en el moment en què els coreans es fan el primer gol en pròpia porteria. Des de la dutxa i la cuina, vaig entreveient la primera part, amb un Messi que el tenen tapat però que dóna oportunitats perquè en Tévez fagi de les seves.
Badada de la defensa al darrer alè de la primera part -quan juguem amb equips seriosos passarem pena, Diego- i un inici de segona part que no és bo.
Som dels què no entenen que tregui en Tévez per fer jugar el gendre, però les crítiques s'acaben en pocs minuts, amb un recital de joc d'atac i el pipita Higuaín que marca un Hat Trick.
4-1, ja esteim boni classificats i lo millor de tot és que en Messi encara no ha marcat. Ho comenta eufòric Déu, a l'entrevista post-partit: se la pasan diciendo marquen al goleador, se enfocan todos en Messi y viene el pipita y les mete tres. Genial.
Benam: tres partits i tres victòries: Nigèria, Swizerra i Corea del Sud.
I ara, a córrer cap a la reunió.